Coral Gabellina, Coral s'Alzinar i Banda de Música oferiren un gran concert
El dissabte dia 20, el Centre Cap Vermell va viure una jornada d’activitat frenètica. Recordem que s’hi celebrà una jornada micològica, capitanejada per Felip Esteva, amb degustació i presentació de llibre inclosa, que recollim en un altre apartat d’aquesta revista. Hi hagué també demostració de danses folklòriques búlgares. I, finalment, s’hi celebrà el concert de Santa Cecília, que és d’allò que ens ocupam ara i aquí.
Aquest de Santa Cecília, és un concert que es ve celebrant d’any en any i que, habitualment, havia tengut per escenari l’església de Capdepera. Enguany, però, s’ha traslladat a l’auditori del Centre Cap Vermell, amb els dubtes previs de si les corals i la banda de música tenien prou poder de convocatòria per a omplir aquella sala. Apressem-nos a aclarir que sí, i que les gairebé 400 localitats foren insuficients i que hi hagué espectadors que es varen quedar sense seient. Per tant, i en aquest aspecte, l’èxit fou total.
Des del punt de vista artístic, reiterem la impressió que ja ens havia ofert l’auditori en actes precedents pel que fa a sonoritat. Aquesta és, possiblement, la seva major virtut. I pel que fa a l’actuació dels tres grups convocants, posem-hi un notable per a les corals i un excel·lent per a la banda.
La Coral Gabellina ens oferí dues pàgines clàssiques del món de sarsuela:
El Dueto cómico (La Dolorosa) de Serrano, i Bella enamorada (El último romàntico) de Soutullo i Vert. En la primera de les obres, a més, l’agrupació de l’associació Ca Nostra dirigida per Elionor Gómez-Quintero n’oferí l’escenificació a càrrec de Bàrbara Flaquer i Climent Crespo. En ambdós casos, la coral se’n sortí amb bon nom.
De la seva banda, la Coral s’Alzinar va complir. Les complicades Danses polovtsianes de Brodin posaren a prova l’agrupació. Aquesta és una obra exigent i els cantaires la tragueren endavant dignament. Segurament, si la mantenen en el seu repertori, acabaran oferint-nos-en una versió brillant. Hi manca acabar de polir-ne detalls puntuals perquè del notable de què hem parlat poguem parlar d’un excel·lent. I coneixent la directora Elionor Gómez-Quintero, podem apostar que ho aconseguiran.
Citem, perquè és de justícia fer-ho, els magnífics acompanyaments de Noemí Dalmau, Maria Antònia Gomis, Maria del Mar Cladera i Joan Campomar.
L’excel·lent si que l’assolí, una vegada més, el Centre Cultural Banda de Música de Capdepera. Miquel Gayà ha revolucionat aquesta formació, conjugant interpretacions acurades amb repertoris brillants. El programa del dissabte sonà esplendorós en la nova sala de Cala Rajada, però ens quedam amb la versió per a banda de Jesus Christ Superstar. Magnífica la Fanfqare for the Common Man de Copland, i contagioses Las playas de Río, que ens varen traslladar mentalment a Trocadero, Ipanema i Copacabana.
El director de la Banda donà la benvinguda als debutants Julià Ossés, Antoni Adrover i Carles Liesegang. A més, va saludar la reincorporació de Natalia Dengra.
L’apoteosi arribà amb les tres agrupacions sobre l’escenari. Bé el Coro de enamorados (Doña Francisquita) d’Amadeu Vives i grandiós l’Himne a Capdepera de Pastor i Orpí, que aixecà el públic dels seients.
Dues notes finals. Una: l’auditori del Centre Cap Vermell, per a la música, és una sala magnífica. Dues: el públic va respondre tan brillantment com els músics.
Serà fins l’any que ve, si no hi ha res de nou.
