Diumenge dia 21 de novembre a les 20h

Joan Isaac, juntament amb Luís Eduardo Aute,
presenten les cançons més emblemàtiques d’Aute traduïdes al català.

Des del respecte més profund i el rigor més exhaustiu en l’adaptació al català de les seves cançons, Joan Isaac i el mateix Aute canten les cançons més emblemàtiques de la trajectòria de l’artista de Manila acompanyats de piano i d’un quartet de corda.

Venda d’entrades anticipades a les Oficines d’Informació turística a partir de dia 15. Anticipada: 12 €, taquilla: 15

Al respcte Luis Eduardo Aute deia en una entrevista a El Periódico:

Luis Eduardo Aute: «Hi ha troballes que superen l'original»

Joan Isaac i Luis Eduardo Aute fonen les seves veus (de vegades és difícil distingir) en Auteclàssic. Al cantautor català sempre li ha agradat robar joies. Així es deia la seva anterior obra, Joies robades, en què va adaptar al català a Serrat, Paolo Conte, Sabina i el seu admirat Aute, entre altres. Però en aquest disc acabat de publicar la implicació de l'homenatjat és total: fins i tot li ha fet un retrat que s'inclou en la caràtula.

2009.07.14 Per Núria Martorell, per a El Periódico

-Ja el 2007, recorrent el barri de Gràcia, que el va acollir quan tenia només 8 anys, va avançar que publicaria un disc en català. Però no es referia a aquest Auteclàssic, oi?

-En aquest passeig amb EL PERIÓDICO va començar tot. La meva idea era escriure una cançó a la plaça de Rovira, ajudat per Joan Isaac i Miquel Pujadó, i anar sumant composicions. Mentre, ells m'anaven traduint algunes de les meves peces i com jo trigava a entrar a l'estudi, Joan em va demanar si podia anar gravant ell.

-Que li va robar el disc, vaja ...

-Nooo. Són traduccions seves i em va semblar d'allò més coherent. Jo estic de convidat.

-Amb ell canta a duo la meitat del repertori. Va ser Isaac qui li va indicar en quines peces li requeria?

-Segons les anava escoltant, jo m'anava animant. Aquest disc és una joia, absolutament a contracorrent: és el disc que no s'ha de fer en aquests temps. Un àlbum de quartet de corda i piano! És la primera vegada que es graven totes les cançons d'un autor no catalanoparlant traduïdes al català en un mateix llançament. I que bé sonen! Tinc la sensació que originàriament es podrien haver escrit en català. I hi ha alguna troballa que supera l'original.

-Són versions amb certes llicències. Per exemple, a Dos o tres SEGONS de tendresa li han afegit a la lletra ¡un quart segon més!

-I queda molt bé. Són coses de la mètrica. A més, un segon més no és molt, no?

- I què opina del gest de complicitat a la música de Cinema Paradiso d'Ennio Morricone en la seva mítica Cinema, cinema, cinema?

-Preciós. Un homenatge fantàstic. Cada vegada que l'escolto em posa els pèls de punta.

-Tornant al principi, en què ha quedat la cançó Plaça Rovira?

-Està gairebé acabada i me la reservo per al disc que compondran jo, tot en català, amb lletres molt senzilletes.

-El 1967, J. M. Andreu li va traduir Al·leluia1 i Roig sobre negre al català. Per què no s'han inclòs?

-No era el oportú. A més, Al · leluia era una traducció d'una primera versió que retocar.

-El seu últim recital al Palau es va dedicar a Els Setze Jutges, «els primers a reivindicar una determinada ètica i estètica». ¿Se'ls ha reconegut realment la seva tasca?

-Per desgràcia, no. Hi ha una desmemòria i desinformació total.


De Joan Isaac vos prometem una entrevista en aquestes mateixes pàgines molt aviat. Mentres podeu visitar la seva web o escoltar una cançó seva clican les icones següents: