En attendant l'inattendu neix de l'encontre casual entre Claire Ducreux i Toni Mira. Dos creadors amb una llarga i intensa trajectòria professional. Dos intèrprets amb la seva pròpia personalitat escènica. Dos universos creatius molt diferents en la forma, però amb moltes convergències en la essència. Dues maneres complementàries d'entendre la dansa . Dos creadors, que, gràcies a aquest encontre, han decidit regalar-se la síntesi del seu treball artístic... Un espectacle absurd, emotiu, ridícul, elegant, delicat, divertit, senzill, generós. 



Recordau aquella fràgil dansaire que ens captivà fa dos anys amb un banc?

Llavors, la nostra crònica fou: Claire i el seu banc enllüernen els vianants de Cala Rajada





Clicau damunt l'imatge per anar a la notícia

I aquell espectacle per títol "Barco de arena"  de l'any passat?


Nosaltres ho titolàrem "Poesia en moviment"




Clicau damunt l'imatge per anar a la notícia

Idò ara, abans de la presentació oficial a la Fira de Tàrrega, divendres dia 3 de setembre l'estrenarà al Teatre de Capdepera. Un espectacle de sala amb un dels coreògrafs de més prestigi de l'estat espanyol: Toni Mira (Premi Nacional de Dansa 2009) i sota el nom de la companyia Nats Nus. 

Ens consta que na Claire s'ha sentit molt ben acollida en les seves visites a Capdepera i que ha volgut tenir la deferència d'estrenar aquí.

Un luxe!.

A més la companyia ens ha facilitat un vídeo d'un fragment d'un assaig per si hi ha algú que encar no estigui convençut del tot:




En aquesta curta entrevista coneixereu com neix aquest espectacle:

Són dos noms consolidats de la dansa i la coreografia. Ara s'uneixen per primera vegada per crear un espectacle d'estils oposats i simbiosi perfecta. Parlem del recent guanyador del Premi Nacional de dansa, el coreògraf Toni Mira, i la ballarina Claire Ducreux. Junts estrenen En attendant l'inattendu a FiraTàrrega.

 Claire (C): Vaig anar a veure un espectacle al Mercat de les Flors, just quan estava somiant amb un projecte que tenia d'espectacle de sala i pensant qui ho podria fer, i el Toni em va saludar. Tenia la butaca del costat.

Les vostres són dos formes diferents d'atansar-se a la dansa però alhora complementàries. Com sorgeix aquesta simbiosi?

Toni i Claire (T i C): Hem desenvolupat un llenguatge, una dansa, molt diferent a causa dels camins elegits, teatre de carrer per a Claire i teatre de sala per a Toni, però la sensibilitat, el motor, l'essència són sorprenentment semblants.

Parleu-nos de l'espectacle.

T i C: El que hi ha és la voluntat de compartir amb el públic el plaer de ballar, compartir la màgia d'una trobada, les rialles, els dubtes... i més tonteries. De fet, és la història d'un amor inesperat.

Claire és una cara coneguda als carrers de Tàrrega, però en aquesta ocasió presenta un espectacle amb un format diferent. Quin diàleg hi ha entre l'espectacle i l'espai d'actuació?

C: Un diàleg ple de curiositat per descobrir encara sensacions noves. Tinc il·lusió per sentir aquesta sensació de protecció que et dóna un espai interior, de potser poder prendre un altre temps diferent al de carrer, per entrar en matisos, disfrutar dels llums i de tot el que pot oferir una sala per desenvolupar certa poesia... i al mateix temps vull continuar connectada a la gent, sentir que fem l'espectacle junts.

Toni Mira, Premi Nacional de dansa, va inaugurar al juny el Festival Internacional de Greenwich, el més important d'arts de carrer de Londres. Un reconeixement internacional a la dansa catalana, oi?

Toni Mira (T): Va ser justament la Fira de Tàrrega la que em va connectar amb Greenwich. Crec que la dansa catalana encara té molt prestigi internacional, però fan falta més vincles amb l'exterior per facilitar que aquest reconeixement es transformi en actuacions.

Per què heu decidit estrenar l'espectacle a Tàrrega? Què espereu del vostre pas per la Fira?

T i C: A Tàrrega hi ha un públic entregat que ajuda a crear moments molt especials. Anar a Tàrrega acostuma a ser un moment històric en la vida d'un espectacle i un aparador per donar a conèixer el teu treball de manera internacional, esperem l'(in)esperat... moltes actuacions!