El concert de la pianista coreana Young-Kyung Song va tancar la que pot haver estat la darrera edició de les Serenates d'Estiu






















  
Els lectors de "Cap Vermell" deuen recordar que, en el mes de gener (31.01.10) ens férem ressò del SOS llançat per la junta de Joventuts Musicals de Capdepera. La nota finalitzava amb aquestes paraules: "En fi, que la cosa pinta malament. Nosaltres volem ser optimistes fins que no es consumi la desaparició de les Serenates d’Estiu. Volem aferrar-nos a un bri d’esperança i pensar que sorgirà un grup de persones disposades a agafar el relleu. Perquè si no fos així, s’apagaria el llum d’un dels fets culturals més importants del nostre poble en tot el segle XX. I això seria una vertadera llàstima." 

El fet és que la XXIII Serenates d'Estiu han tancat el teló i, pel que sabem, no hi ha hagut cap reacció a aquell crit desesperat. Per tant, el futur d'aquest insubstituïble esdeveniment musical ha apagat els llums per sempre. Dèiem, en la ressenya esmentada, que bàsicament no era una qüestió econòmica, sinó del lògic cansament d'unes persones que, massa sovint, s'han sentit totes soles. Et alors?

Aquest darrer concert, com estava anunciat, va anar a compte de la pianista coreana Young-Kyung Song, segona classificada en el darrer Concurs Internacional de Piano Vila de Capdepera. La magnífica intèrpret asiàtica va oferir un recital dedicat íntegrament a Chopin, fiugura imprescindible en aquest 200è aniversari del seu naixement. Les belles melodies del músic polonès s'escamparen pels jardins de sa Torre Cega i qui sap si hauran estat els darrers que s'hauran pogut escoltar, si més no en el marc de les Serenates. Quina llàstima!

Parlavem de cansament i de soledat. En aquesta ocasió, per fi, el públic va reaccionar i gairebé omplí l'aforament (quedaren molt poques entrades sense vendre). En canvi, una vegada més, s'hi donà la total absència de represnetació institucional, i pel que a nosaltres ens afecta, hem de parlar de membres de l'Ajuntament. Una absència que no podem qualificar sinó de premonitòria. O d'eloqüent: té tot l'aspecte del desistiment definitiu dels nostres representants pel que fa a un esdeveniment que ha passejat el nom del nostre poble arreu del món, tot recordant que aquí s'hi pot venir per alguna cosa més que per a vomitar pels cantons.