Les XXIII Serenates d'Estiu ens oferiren, el passat divendres, el tercer lliurament musical que, en aquesta ocasió, va correspondre al Quartet Albéniz. Els quatre joves integrants de la formació cambrística, procedents de Catalunya, posaren en relleu que, per fortuna, comptam amb una cada dia més dilatada nòmina de músics joves d'absoluta solvència, perfectament preparats i capaços de fer front a qualsevol repte per complex qu aquest sigui. El Quartet Albéniz diríem que representa amb escreix aquesta onada de professionals de la música que en els últims anys s'han incorporat als escenaris d'arreu i, en poc més de do
s anys, han assolit un prestigi que, escoltant-los, queda més que justificat.Per tant, la vetllada del passat divendres va resultar gairebé perfecta, amb la tramuntana posant-hi una temperatura amatent (tot i que, per moments, va posar en dificultats els membres del quartet i les seves partitures), si no fos perquè pels jardins de sa Torre Cega hi va haver més música que gent. Tampoc en aquesta ocasió s'aconseguí omplir l'aforament, per bé que el programa bé que ho valia.
D'entrada, els músics catalans ens oferiren una obra del també català Eduard Toldrà (ell mateix violinista brillant), "Vistes al mar" (1921), ben representativa de l'esperit innovador d'aquest músic, influenciat pels moviments europeus de l'anomenada música nacionalista que s'estava produïnt arreu del vell continent en el primer quart del segle XX.
Tot seguit, el Quartet Albéniz abordà el Quartet núm. 3 del músic txec Bohuslav Martinú, un dels set que va deixar escrits. Contemporani de Toldrà, Martinu va demostrar, al llarg de la seva carrera, una gran riquesa d'invenció a l'hora d'escriure, com va quedar ben palès en el cas de l'obra que poguérem escoltar en els jardins de can March. Martinu fou un compositor profundament influït per l'impressionisme, però també pel jazz. El Quartet núm. 3 és un treball no exempt de dificultats tècniques i expressives, que es va resoldre amb una interpretació certament brillant dels quatre músics catalans.
Finalment, els membres del Quartet Albéniz tornà enrere en el temps, per a oferir-nos el Quartet en LaM, op. 41, de Robert Schuman, obra datada en 1842 (es tracta d'un dels tres quartets per a corda que va deixar escrits, enmig de la seva prolífica obra), amb la qual cosa la vetllada va assolir el punt de romanticisme que, amb els co mpositors anteriors no s'havia donat. I també aquí es van lluir els joves intèrprets, que es guanyaren una llarga ovació del públic i es veieren obligats a regalar un bis.
