Els passats divendres 17 i dissabte 18
Joan Moll i The Golden Gospel Singers, dos concerts de gran nivell
La nit en la literatura pianística era la proposta de Joan Moll, i a ella va correspondre un selecte grup de melòmans el passat divendres dia 17. El reconegut concertista no ens va deparar cap sorpresa -afortunadament- i ens va regalar un concert que va discórrer pels camins del romanticisme -Chopin, Litz, Schumann...- i que, amb tan nocturnal excusa, ens va proporcionar una hora llarga de música elegant i refinada. Va ser un deixar-se dur, mentre Joan Moll ens recordava, amb l'aparent senzillesa dels qui dominen el seu ofici sense vacil·lacions, que és possiblement el millor pianista que ha donat mai aquesta terra.
Allò del dissabte 18, va ser tota una altra cosa. El grup vocal The Golden Gospel Singers, aquella idea de Bob Singleton de 1990, que no deixa de renovar-se, va arribar al teatre de Capdepera com si arribàs al millor auditori del món. Un autèntic regal que trobà correspondència amb un aforament ple fins a vessar. Els quatre cantants del grup, i els tres músics (dos teclats i bateria, excel·lents), es lliuraren a la seva tasca amb una professionalitat absoluta i amb total generositat. Ah, i amb una qualitat com poques vegades ens és donat de gaudir per aquestes contrades. En fi, tot un espectacle, ple de ritme, amb quatre veus perfectament harmonitzades, molt bones per separat i extraordinàries en conjunt. El públic aviat es va contagiar del que passava a l'escenari i acabà dempeus, ballant als sons dels tradicionals "Amen", "When the Saints" o "Oh Happy Day".
En fi, un cap de setmana musicalment meravellós.
Allò del dissabte 18, va ser tota una altra cosa. El grup vocal The Golden Gospel Singers, aquella idea de Bob Singleton de 1990, que no deixa de renovar-se, va arribar al teatre de Capdepera com si arribàs al millor auditori del món. Un autèntic regal que trobà correspondència amb un aforament ple fins a vessar. Els quatre cantants del grup, i els tres músics (dos teclats i bateria, excel·lents), es lliuraren a la seva tasca amb una professionalitat absoluta i amb total generositat. Ah, i amb una qualitat com poques vegades ens és donat de gaudir per aquestes contrades. En fi, tot un espectacle, ple de ritme, amb quatre veus perfectament harmonitzades, molt bones per separat i extraordinàries en conjunt. El públic aviat es va contagiar del que passava a l'escenari i acabà dempeus, ballant als sons dels tradicionals "Amen", "When the Saints" o "Oh Happy Day".
En fi, un cap de setmana musicalment meravellós.