Joana Abrines i Toti Fuster conduïren aquesta ruta literària «WOW» coordinada per la Fundació Mallorca literària 
A Jean Claude J. Miró Fuster, viatger incansable, in memoriam.
Diumenge, dia 4 de juny, a Cala Gat es va iniciar una nova ruta literària (ja se n’havia feta una ruta «WOW» l’any 2016 capitanejada per la incombustible Carlota Oliva i la creativa Martha Zein, qui ens va fer fer un quadern de viatge literari, a més del SAL de Capdepera) de la mà de la poeta i investigadora literària Joana Abrines. Res feia pensar que un sol que semblava extret d’una novel·la d’Agatha Christie ens acompanyaria durant el trajecte. Una vegada arreplegat el grup a l’Avinguda de Cala Gat començà la passejada. 
Primerament, després d’una bona pujada hi hagué una aturada al rost del camí que porta al far de Capdepera, allà ens esperava l’actriu «Toti» Fuster, qui recità en rotllana els següents versos:
La rotllana que formava el grup semblava encongir-se i compartir la intimitat pel fet d’haver recitat la filla davant del pare i autor del text, Jaume Fuster, amb la complicitat de dues persones molt importants dins el panorama cultural gabellí i de les Illes. Sota els pins la lectura entendridora va aportar la flaire mediterrània necessària per arrencar aquest itinerari, que ja bullia dins la matèria gris de Joana Abrines, a qui Cala Rajada li deu el fet d’enaltir els seus lletraferits...o tal vegada lletraccidentats.
Seguidament, més d’una vintena de persones es disposà a pujar al far tot i el bater de sol, que no va impedir gens ni mica el gaudi dels escrits d’uns viatgers de la paraula tant locals com foranis. Allà, novament, Toti Fuster va recitar el poema «Oració del far de Capdepera» de Joan Cabalgante, servidor, amb una dicció aclaparadora, que ens aproximà a la reflexió d’aquest poema:
Far que enlluernau d’enfora aquesta llar:
Posteriorment, es va fer una lectura d’un fragment d’un texts de Llorenç Tous dedicat a Cala Agulla, que també agradà molt als assistents. Després es regressà cap a Cala Gat, no abans sense fer unes quantes aturades; la primera al final del carrer des Bufador, on es va convidar a escoltar la paraula de dues grans escriptores viatgeres: Mary Stuart Boyd amb Les illes venturoses (1911) i el gran reportatge de Margaret D’Este a Mallorca amb una càmera que ens transportà a aquella illa recòndita de principis de segle XX, que tant s’ha idealitzat dins la memòria dels visitants i mallorquins. Després Joana Abrines ens convidà a un joc, en el qual s’havia de descobrir on era exactament l’indret de Cala Rajada que dibuixà Guibillon a Lés Baléares. 
A continuació, continuàrem per l’Avinguda Cala Gat per fer aturada en el mollet que hi ha a prop de la platja, allà s’hi tornà a llegir un escrit de Jaume Fuster de la seva secció d’aquesta mateixa revista titulada «12 hores, 12 mesos». El racó convidava amb la seva brisa a gaudir de la paraula i així ens venia el nom de Capdepera a través dels textos, i el dubte si la «e» última havia de ser oberta o tancada [kaƿɗǝƿǝrǝ] o [kaƿɗǝƿerǝ]. Només l’autor ho sabia.
Més endavant, continuàrem fins arribar a l’altra banda del passeig de Cala Gat, just a devora les alfàbies grans dels jardins de can March. Allà es llegí un fragment de les Rondalles mallorquines inèdites de Mossèn Pere Orpí. A més es desvetllà el misteri del dibuix de Dervenn, que segurament va ser a prop de Cala Gat, després de certes especulacions. Allà mateix es desvetllà l’etimologia de la Torre Cega, gràcies a la intervenció de Biel Barceló i Paco Galian qui defensaren que es deia d’aquesta manera, no perquè era l'única que no estava proveïda de la il·luminació que tenien les altres, sinó que no formava part del sistema de defensa de talaies, sinó que defensava el port natural de Cala Gat, tot i que des d’allà es podia veure també la torre Nova de Canyamel.
Finalment, es va fer l´última aturada a l’Hostal Cas Bombu, per parlar de l’ambient que es respirava allà dintre a la primeria del segle XX i de la importància comercial d’aquest local, pioner en hostatge a Cala Rajada. L’amabilitat de Tomeu Garau «Bombu» va quedar palesa en acollir tothom, un grup que gairebé omplí tota la sala d’un edifici molt singular, amb unes decoracions que gairebé recordaven una altra època i que fugien de l’enviliment i la falta d’identitat que mostren altres hotels de l’illa. L’encant de Cas Bombu es mantenir-se fidels al negoci familiar, que començà amb la repadrina Margalida que anava carregada de queviures per a portar-los fins a Can Patilla allà a Capdepera, i a més respectar la Història local. La contribució literària va ser la lectura d’un text de Karl Otten per part de la genial actriu Toti Fuster, qui ens transportà a una època remota d’una part de l’illa recòndita. També es comentà la publicació del receptari de Cas Bombu, on hi ha un seguit d’anècdotes com la visita de Ramón Franco al local abans del seu traspàs, la del comte Romanones a més d’un seguit de receptes antigues de cuina que daten de l’any 1909, on hi podem llegir la famosa recepta de la llagosta a la «Bomba». N’extrec un fragment, on hi ha una cita d’un llibre de Tomeu Meyme:
Pel menjador d’aquella casa dedicada a hostal hi ha desfilat molta gent important i tots n’han sortit satisfets, la qual cosa es va veure incrementada per l’auge del turisme: el comte Romanones, el president de la república Niceto Alcalá Zamora, el militar aviador Ramón Franco, el generalíssim cabdill d’Espanya, Francisco Franco Bahamonte (hi va anar quan era capità general), Joan March Ordines i la seva esposa Elionor Servera Melis amb els seus fills i molts d’altres que farien la llista interminable...
L’assessora lingüística Maria Àngela Melis va explicar també que la pronuncia de cas Bombu és genuïnament gabellina, amb aquesta transformació de l’última o per una u àtona final. Fins i tot explicà la importància de l’exili de molts d’intel·lectuals estrangers cap a Cala Rajada, fet que la convertí amb l’epicentre cultural de l’illa i també a nivell internacional. Tota aquesta història va ser recollida al llibre El temps s’esmicola. Acabà l’acte amb la melangia d’una època de somni i molt rica literàriament parlant. S’espera que no sigui la darrera vegada que es realitzi aquesta trobada de poetes i viatgers, tant de bo!
Joan Cabalgante i Guasp
Agraïments: Joana Abrines, «Toti» Fuster i Maria Àngela Melis.
