Diumenge 14 de maig, a recer de la capella del castell, Isabel Esaín oferí un concert de viola per un públic entregat des del primer moment, a les portes de les jornades medievals. Res feia pensar que la interpretació d’aquesta jove saragossana, que estudià bioquímica en el Royal College of Music, feria un concert tan brillant a Capdepera.
Primerament, l’amenaça de pluja no impedí la magnífica interpretació d’Isabel, qui es va decidir pel món de la música gràcies a l’empenta dels seus familiars, i ha realitzat nombrosos concerts a països d’arreu d’Europa, com puguin ser Itàlia, Alemanya, Holanda o Suïssa. D’altra banda, es decantà per fer sonar la viola da gamba, un instrument entre el violí i el violoncel, de qui parteix per extreure les tonalitats més agudes i sonar les quintes que fan d’aquest instrument un ideal melòdic que l’ha portada fins i tot a gravar per a bandes sonores de videojocs i fins i tot per acompanyar el grup Barokers en concert a Suïssa.
Seguidament, l’època musical escollida per la violista fou la barroca, tot i que a ella li agrada tot tipus de música. Així doncs, començà el seu programa de concert amb La Buisson d’A. Forqueray (1672-1745), car aquesta música sonava principalment a la cort francesa de Lluís XIV. L’acústica de la capella va ser propícia perquè es pogués escoltar la sonoritat d’aquest instrument tan preuat de l’època barroca, enveja de lutiers i compositors de l’època. El so de la viola omplia la cambra i la melancolia s’apoderava de l’ambient, amb una solemnitat que escarrufava. Les notes se succeïen lentes per donar pas després a una digitació gairebé perfecte, amb arrossegades sinuoses sobre les cordes, que tal i com va comentar Esaín les violes da gamba franceses es diferencien d’altres instruments de corda per tenir-ne set, una més que els altres, com pugui ser l’anglesa que en té sis. Després arribà el torn de Suite in D for Viola da Gamba solo, de C. F. Abel (1723-1787), tema que desfermà el virtuosisme d’aquesta jove intèrpret i sumí en el silenci litúrgic que l’espai demanava tot el públic assistent, no s’escoltava ni un alè, tan sols el pujar i davallar de les cordes i l’arc ben untat de colofonia, per a poder treure-li la seva màxima lluentor.
Posteriorment, Esaín va fer sonar Fantasia in E minor, de G. P. Telemann (1681-1767), amb una execució impecable la violista demostrà que la seva manera de tocar sobresurt i que la seva música ens apropa al Barroc i a l’entortolligament tonal i de notes que pot semblar embafar, però que envolta qui escolta dins una crisàlide harmònica digna de les millors composicions. Seguí amb A Humorous Pavin de Tobias Hume (1569-1645), compositor escocès que va viure la major part de la seva vida a Londres, la peça que interpretà era la més primerenca, a aquest compositor se’l coneixia molt bé, perquè a més era soldat de l’armada d’aquell moment i es deia que abans d’anar a la guerra tocava sovint la viola da gamba per als seus companys. La peça tingué a l’auditori de la capella embadalit, no sabies quan aplaudir o quan no, perquè el rigor era tan gran i el respecte cap a la instrumentista tan seriós que feia que la partitura cobrés encara més dimensió interpretativa, fins i tot hi hagué una persona que gairebé no pogué resistir aplaudir just en el moment que acabava. Isabel explicava cada cançó del programa de manera rigorosa i detallada, amb estricte compliment de protocol.
Finalment, la darrera peça del programa va ser Les Folies d’Espagne, de M. Marais (1656-1728), que també va fer gaudir a l’auditori i com a colofó encara va interpretar una peça francesa més que es va poder escoltar dins la capella. En definitiva, el concert que oferí Isabel Esaín va ser un regal per a les orelles i més que una entrada amb olivetes per al Mercat Medieval. S’espera que no sigui la darrera vegada que ens visiti aquesta cèlebre violista. Sigui com sigui, les Joventuts Musicals de Capdepera estan d’enhorabona i Esaín, també!
Joan Cabalgante i Guasp
