Vivències d’una guerra es presentà al teatre de Capdepera amb repartiment local
Dia 7 de maig, diumenge, al Teatre Municipal de Capdepera es presentà l’obra Vivències d’una guerra, creada pel dramaturg i professor Francesc Vernet i interpretada per Marc Bibiloni, i la actriu i poeta local Yasmín Ferrer Huckson. L’obra es creà, segons contà al públic de Capdepera el seu autor, a partir de cartes que el seu pare enviava des del front.
Primerament, l’obra es centrà en la vida d’Aurora Picornell, en un tipus de teatre documental, al que darrerament estem avesats a presenciar amb obres com La claror o Les cançons perdudes de Jaume Miró per posar alguns exemples, on el que compta és allò que es diu més que no pas allò que es fa. Aquesta primera peça estava molt ben documentada, amb una decorat senzill: una taula de fusta, dues cadires, una guitarra...que confereix certa intimitat a l’escena. Allà s’hi desenvolupa la tragèdia d’un final injust per part d’una lluitadora indiscutible com va ser Aurora, des del punt de vista actual, sense oblidar per descomptat a les altres roges del Molinar, d’arrel gabellina: Catalina Flaquer i les seves filles Antònia i Maria Pascual, totes elles lluitadores antifeixistes. S’ha de dir que aquest tipus de teatre d’arrel social i compromís polític de vegades comporta certes condicions que per ventura no fan que el públic gaudeixi del tot amb aquest tipus de representacions, car s’han d’acotar als processos d’investigació i d’historicitat a més del restrictiu marge alhora de dramatitzar la història, tot i que Vernet ho sap resoldre notablement i sense entrebancs.
Seguidament, comentar que Marc Bibiloni, ja s’aproximà a la figura d’un autor gabellí, Joan Rai, de forma molt respectuosa i profunda, i ara dóna veu a un protagonista que es mostra intrèpid alhora de representar diferents papers a la vegada: l’investigador inquiet, el soldat a les trinxeres...Tot plegat el fa un actor de primeríssima categoria, perquè no es conforma en representar papers superficials i sense cap compromís sinó que s’atreveix a aproximar-se generosament al nostre poble i a la nostra Història, fet que li confereix una dimensió molt més gran de la que podria tenir qualsevol altre intèrpret. D’altra banda, Yasmín realitza una interpretació ideal, amb la investigadora de tasca periodística, que té sobre la taula el llibre de David Ginard i Féron: Aurora Picornell[1]. L’avioneta en miniatura que alça amb la mà en divertida juguesca, el ritme pausat però segur del seu discurs fan que ja hagi donat un pas endavant dins el món de la interpretació que de ben segur que li portarà bones satisfaccions.
Posteriorment, l’obra també desvetlla l’entrellat de la controvertida figura d’Heriberto Quiñones, company d’Aurora, amb la que tingué una filla a la que volgueren anomenar Octubrina Roja, però trobaren l’impediment del registre. Des de ben jove Aurora es va implicar amb activitats de tipus feminista, laïcista i obrerista i després de la proclamació de la II República es va afiliar al partit comunista d’Espanya, de gran carisma i capacitat de treball fou assassinada al cap de pocs mesos del cop d’Estat de juliol de 1936. La interpretació dels dos actors també conté una escena en la que Marc s’atreveix a acompanyar la veu de Yasmín amb la guitarra i l’actriu posarà en pràctica les seves qualitats com a poeta per a recitar un poema dedicat a Aurora Picornell.
Finalment, comentar que l’obra també presenta dues peces més que s’ajunten en una i ens apropen al front de la guerra civil i com a través d’unes cartes la intimitat i l’amor del soldat que encarna la figura del pare del dramaturg intenta sobreviure sota el so de les bombes i el tràfec de la metralladora, mentre explica com s’arreglen per menjar i dormir mentre manté l’ànim per a no sucumbir al desastre que va ser la guerra incivil. Tot plegat va ser una obra que va convèncer el públic gabellí, que una vegada més va poder gaudir d’un drama que ens apropa a una realitat que convé recordar, perquè la memòria del poble ens ensenya com es poden tòrcer les coses quan els governs totalitaris arrien els seus llops amb fúria desbocada sobre persones innocents i lluitadores.
Cal no oblidar-les, cal que les tinguem presents! Moltíssimes gràcies, Francesc Vernet!
Joan Cabalgante i Guasp
[1]GINARD i Féron, David: Aurora Picornell (1912-1937) De la història al símbol. Documenta Balear. Col. Menjavents.2023