Aquest dissabte 6 de maig vaig anar al teatre. Hi ha molt poca gent i pens si s’anul·larà l’obra. Però no és així, s’apaguen els llums i l’obra comença.

En el centre de l’escenari una catifa i una butaca. Semblen poca cosa. Un animal que, en un principi no vaig saber ben bé destriar, comença a contar coses. I comença la història.

 Una història amb final per res feliç, que fa que aquell animalet  (ara ja he descobert que és un moix) es plantegi la manera d’estimar dels humans: “Si estimen així millor estimar com ho fan els animals”.  

Aquella dona el va cuidar, alimentar, estimar... quan estava malferit després d’una baralla amb una bèstia bruna. L’escenari s’ha convertit en una llar. Aquesta mare amorosament té cura dels seus, cuina pels seus ... i pel seu moixet. Aquesta que un dia ja no va tornar a casa. El seu moix la veu en la televisió, estan parlant d’ella... però ella no ha tornat. Ara és la seva filla qui te cura d’ell.

Sí, parlen d’ella a la televisió. Una mala bèstia se l’havia dut per sempre. Una bèstia bruna, un covard que aprofitant un descuit d’aquella dona la va matar. Ho deien a la televisió, el seu marit l’havia mort.

Ana Orantes va ser assassinada pel seu marit tretze dies després d’haver sortit a un programa de televisió per a fer públic que duia quaranta anys de maltractaments.

Toñi Garcia

 “Tretze” és una peça teatral de curta durada, 20 minuts, escrita per Aina de Cos, dirigida per Marta Aran i interpretada per Lucía Sánchez i la mateixa autora del text.

Aquesta breu però intensa obra “ ... vol ser un homenatge a la figura d’Ana Orantes a la vegada que permet crear un espai de debat i reflexió sobre la violència que pateixen les dones a la nostra societat”.

Durant quatre dècades, Ana Orantes va intentar escapar de la seva situació moltes vegades; va acudir a la policia, va intentar divorciar-se. Però vivia a Espanya, on, com en gairebé tota Europa, no existien lleis que protegissin la dona de la violència domèstica.

El seu divorci va ser finalment concedit al 1996. L’any següent, Orantes va superar les seves pors i va sortir a la televisió per a parlar sobre l’abús que havia patit. Tretze dies després, va ser assassinada pel seu espòs d’una manera tan cruel que la gent en continua parlant avui dia.