Dissabte 22 i diumenge 23 d’abril es va dur a terme la representació de Tramoies, una obra de creació col·lectiva que agradà bastant al públic assistent, majoritàriament jove, per ser una peça fresca i divertida amb força espontaneïtat i una acció àgil i dinàmica. Cal dir, segons el DIEC, que en el teatre, una tramoia és el conjunt de mitjans mecànics que s’utilitzen per canviar decorats, efectes especials, etc.

Primerament, l’obra, que pel mateix autor ha estat classificada com un vodevil, és a dir una comèdia frívola i picant, basada amb la confusió i l’equívoc, presenta trets divertidíssims que poden recordar altres obres com per exemple Pel davant i per darrere, que porta per títol original en anglès, Noises Off, una obra de teatre de Michael Frayn, estrenada a Londres l'any 1982 i que va estar nominat al Premi Tony a la millor obra l'any 1984. Les entrades i les sortides esbojarrades, les confusions entre les parelles, les sorpreses inesperades, les fugides trepidants...l’espectacle presenta tots aquests condiments de l’obra de Frayn, però amanit amb les particularitats del teatre de l’autor gabellí. La mirada cap a l’humor, no es centre només en les escenes de sexe, sinó que va més enllà i deixa entreveure la qualitat emergent d’unes actrius i uns actors que apunten ben alt i fan que la temperatura pugi sobre l’escenari, i també l’esbojarrada trama actoral que porta a la riallada solta de l’espectador.

Seguidament, l’obra compta amb el següent repertori: Jaume Torres comença a tenir maduresa interpretativa, amb l’experiència d’haver participat en el Taller de Teatre d’Arnau Serra, era qui carregava amb el pes de l’obra. El seu personatge inquieta l'espectador, perquè no té un moment de descans sobre l’escenari, amb les anades i vingudes, les sorpreses amoroses i l’encaix de les relacions que sorgeixen a la casa està notablement interpretat. També és implacable el personatge interpretat per Maria Panadero, qui també demostrà que domina el paper de la interpretació amb una sensualitat i atreviment bastant aconseguits, és qui s’encarrega de descobrir de mica en mica tota la trama, amb una escena molt divertida quan s’amaga rere el sofà. D’altra banda, la sensual Neus Mayol, que en certs moments recordava el personatge animat de Jessica Ràbbit, va mantenir en tot moment despert a l’espectador amb el seu paper de dona activa socialment i reconeguda, fet que fa que sigui molt més actual l’obra. La jove Mariona Flaquer, va demostrar que es defensa bé sobre l’escenari i que de cada vegada pot arribar a interpretar papers més madurs, l’enginy detectivesc del seu personatge, carpeta en mà, fa que l’obra mantingui en atenció l’espectador. També va causar sensació el paper representat per Francesc J. Torres, qui va demostrar una enèrgica representació i captivà amb les seves escenes de sofà. El públic es va divertir molt amb ell, com també amb la resta de personatges, qui saberen combinar-se perfectament per a poder crear una obra molt completa i dinàmica.

D’altra banda, Clara Ginard va saber aportar també la maduresa interpretativa, enèrgica i apassionada, que conformen també una manera d’haver crescut amb el teatre i estimar-lo en cada representació. Tot l’elenc actoral va estar a l’alçada de la representació i es combinaren perfectament en cada escena. Arnau Serra i els actors demostraren dominar aquest tipus de gènere teatral, proper a la «comedia de enredo», amb obres de Calderón de la Barca amb Casa con dos puertas es mala de guardar, o de Tirso de Molina, com Don Gil de las calzas verdes, que tant ambientaren les «comèdies de corrales» durant el Segle d’Or espanyol.

D’altra banda, el decorat era senzill: una casa amb moble bar, sofà i les sortides cap a dues habitacions.Cridava l’atenció un quadre del pintor gabellí Gustavo penjat a la paret i l’ús de na Siri per obrir i tancar el llum, per tant, es tractava d’un habitacle modern molt ben dissenyat.

Finalment: aquesta creació col·lectiva ha estat del tot encertada, sota la direcció d’Arnau Serra i els alumnes del taller de Teatre del Centre Jove (grup de perfeccionament) que poden estar ben contents, com també ho va estar el públic que va assistir a la representació. L’enhorabona!

Joan Cabalgante i Guasp