Diumenge, 5 de juny, vam assistir a una funció de Guaret a la terrassa de la capella del castell de Capdepera. L’espectacle, així com s’anuncia, és una reflexió autobiogràfica en la que el protagonista, Pedro Mas, reflexiona lúcidament sobre els seus referents familiars. Nascut a Palma  de mare castellana, de Fuentelisendo (Burgos), i pare mallorquí descobreix a la maduresa un cert neguit en sentir-se  “foraster” per desconèixer part del llegat cultural que son pare no l’ha pogut o volgut transmetre.

Amb la poesia de Damià Huguet s’adona que moltes paraules del poeta li resulten estranyes, desconegudes... Amb anècdotes de la seva vida des de la infància ens apunta el sentiment de frustració que més tard se’l farà evident. Imatges i vídeos casolans recolzen les seves reflexions.

Gairebé, en contraposició, una entrevista a Biel Huguet dona pinzellades intermitents sobre la vida de son pare, com a poeta o com a persona, i la transmissió de valors i  referents familiars.

El que podria ser un monòleg reflexiu, interromput per les poesies d’Huguet, els diàlegs amb Joana Castell, dramaturga de l’obra, es converteix en un “viatge teatral  en la recerca d’una identitat pròpia”. Creïble i convincent, en Pedro Mas ens va fer “sentir” els seus anhels, dubtes i angoixes.

Una posta de sol magnífica serví de teló de fons d’aquesta obra dirigida per José Martret, guanyadora del premi Ciutat de Palma de teatre 2020



Com va vaticinar el protagonista, a l’inici de l’obra, vam assistir a una “funció molt especial”. Única diríem. Dissortadament, pocs en vam gaudir.