L’obra de creació col·lectiva va ser dirigida per Arnau Serra
A Maria Gomila Esteva, in memoriam!

Primerament, els dies 6 i 7 de maig a les 20:00 al Teatre de Capdepera es presentà l’obra Internat per part dels Alumnes del Taller de Teatre del Centre Jove (Grup ESO). El drama presenta l’ASC, una institució que tanca els joves en un internat quan tenen dotze anys i els allibera als divuit, sempre i quan hagin estat ben adoctrinats.
 

Seguidament, dir que el fet de ser una obra de creació col·lectiva és la clau pel bon resultat obtingut, perquè, tot i que quedà palesa la manca de treball textual per part de les actrius i actores, sí que hi havia una feina conjunta, amb les coreografies ben apreses, els crits de guerra de la institució i els discursos sobre el sistema de control per part de l’entitat notablement ben definits. D’altra banda, la música realçava l’obra i l’ambientació del decorat, tot i que senzilla, era prou adient. No m’agradaria que se malinterpretés: el discurs dit sense ser sentit no significa que la tasca dels actors no presentés una actitud òptima per a la interpretació, però sí que hi mancà un seguit de pauses i lligar textos, amb bons peus (de vegades a l’escenari hi havia un buit de silenci que s’hauria pogut evitar). De totes maneres la trama estava ben ordida, ja que no és la primera vegada que Arnau tracta el tema del control social, talment com ho feren en el seu moment Orwell, Huxley, etc. També aparegué aquest cas a la obra recentment estrenada de Llop, tot i que el trasfons era més bé de la lluita per la llibertat social i individual d’una dona, interpretada per Toti Fuster, que no pas per un grup d’individus. Aquí el mèrit és doble, perquè qui ho interpreta són joves amb ganes de fer-ho bé, i el resultat podia recordar experiments literaris i cinematogràfics com el cas de La ola, una controvertida obra que causà més d’un revolt a les aules estatunidenques i que després es traslladà a una Europa ja prou contaminada per himnes neofeixistes i mecanismes de debilitament democràtic, quan la sensació de no pertànyer a un grup determinat social et margina i fa que reneguis d’ell.

Posteriorment, les interpretacions de les joves rebels foren enèrgiques i les dels corporativistes prou dissuasòries en una intenció clara de que la veu en off, que tot ho domina és qui controla tota acció que vulgui boicotejar les credencials de l’entitat. De totes maneres, no és una obra prou agressiva (intenció que també s’ha d’agrair), com sí ha passat en altres grups tot i que manté la tensió sobre els individus com a éssers de pensament propi que lluiten per la seva pròpia identitat i llibertat.

Finalment, dir que va ser una obra que agradà en general a les famílies i amics que s’havien congregat al teatre per viure una obra que ja forma part de la XIX mostra de les Arts escèniques de Capdepera 2022. Esper que aquests tipus de manifestacions teatrals tornin a sortir de la masia teatral. Sigui com sigui, el teatre a Capdepera té un múscul en plena forma, enveja sana dels pobles de la Banlieue. Enhorabona Centre Jove!

Joan Cabalgante Guasp