El 23 d’Abril vaig anar a Barcelona convidat per en Francesc Miralles (escriptor). Em va fer de perfecte amfitrió. Un dia complert, envoltat de roses, llibres, escriptors, i flaires de vitalitat. La gent, després de dos anys de no sortir al carrer a celebrar la diada, tenia fam de vida, i això es podia palpar i olorar a l’ambient.

De bon matí, vaig anar a les Rambles i vaig lliurar una sèrie de llibres a un dels estands, on hi havia uns quants escriptors: Elisabet Silvestre, Cristina Romero, Tony Estruch i Anna Sólymon. Vàrem passar una estona molt agradable, intercanviant recomanacions literàries i altres herbes.



Després, em vaig desplaçar a Interior de Té, una teteria molt mona, situada al barri de Gràcia. Allà, en Francesc havia de signar llibres. Un altre cop, com no podia ser d’altra manera, també vaig tenir la oportunitat de conèixer altres escriptors i escriptores com en Ferràn Cases i na Carla Gracia. També vaig conèixer el propietari de l’establiment que feia poc havia presentat el seu llibre junt amb la seva companya; l’esmentat llibre es diu: Háblame de té, i el signaven n’Armando Laborda i na Meiai Lin.

També va venir a saludar-me un cosí de ma mare, en Jeroni Sureda, que fa 60 anys que resideix al barri de Gràcia. Exjubilat de la Universitat Autònoma i gran professor de la Facultat de Ciències Polítiques. Professor entre d’altres d'en Toni Cruanyes.

Com sabeu, el llibre d'en Toni Cruanyes,“La vall de la Llum,” ha estat dels més venuts de Sant Jordi. Vàrem gaudir molt de les anècdotes que ens va contar en Jeroni, tot un personatge, persones d’aquelles que t’enriqueixen la vida i omplen els cors de la gent, vagin allà a on vagin.

Seguidament, el temps va fer el primer canvi del dia i amb una impressionant calabruixada ens vàrem plantar davant la Llibreria Haiku, on en Francesc tenia la següent parada. Una llibreria molt petita, però immensa, com la cultura del Japó. Tot està enfocat en termes nipons, és a dir, és una finestra del Japó dintre de Barcelona, un lloc on perdre hores, i més si un està enamorat dels llibres i de tot el món que els envolta.

Després anàrem a dinar de calçots i una bona graellada de carn, com podeu veure, i per tenir-ne constància a les imatges gràfiques que acompanyen aquesta crònica.

A la tarda, en Francesc em va dir que podia collir lliure. Vaig aprofitar per trobar-me amb dos gabellins il·lustres, residents actuals a Barcelona: na Teresa Terrassa i en Toni Perelló. Vàrem estar una estona plegats a l’Espai Mallorca.

Abans d’això, es va produir l’anècdota del dia. Em varen trucar de l’estand de les Rambles, a veure si em podia atracar a signar un dels exemplars de “Col.làgen per l’ànima: La Gratitud”;  com sabeu, Col.làgen és la nostra criatura, que, gràcies a l’empenta de la direcció del Cap Vermell i en Miquel Llull, va veure la llum fa uns anys a Ca’n Melis (Capdepera).

Fa ser tota una festa, signar de manera accidental a les Rambles i veure la cara d’alegria i satisfacció de la parella que havien comprat el nostre llibre. Esper que sigui un escalfament per a properes diades.

A continuació, em vaig dirigir al Passeig de Sant Joan, concretament a l’estand de Norma Comics. Allà signava el seu llibre na Corine, la tan entranyable i estimada amiga que ens va dissenyar els dibuixos de Col.làgen per l’ànima. Va ser la retrobada del col.làgen team, ja que en Pere Jordi, coautor del llibre, també era per allà.

Na Corine ha passat dos anys molt dolents, arran de la mort de la seva mare i altres situacions desagradables, i va decidir llevar-se la disfressa i tirar-se a la piscina. Acaba de publicar una autobiografia titulada: “Mi verdad desnuda”. Un llibre on parla del seu procés terapèutic, dels seus trastorns alimentaris i de les seves relacions de codependència. Gràcies a la seva terapeuta, una editorial acabada de néixer es va dirigir a ella i li va demanar el material per publicar-la. L’esmentada editorial es diu Yonkibooks, i està dirigida per un biòleg clínic, n’Oihan. Es una editorial que ha vengut a rompre prejudicis, hi ha infinitat d'adiccions, apart de les més senyalades com l’alcoholisme, el tabac, el sexe...  En sentirem parlar. Una gran feina i una gran proposta la de l’estimat Oihan i la nostra estimada Corine.

Finalment, la diada ja tocava al seu final i el que va passar a la nit ja son paraules majors, deixarem caure subtilment la cortina de la Diada de Sant Jordi, i moltes gràcies als lectors de Cap Vermell per acompanyar-me en aquesta fantàstica e inoblidable diada de Sant Jordi 2022.

Tolo Alzina