Tercer bon concert de les Serenates 2021, ofert el dissabte dia 17 pel Quartet Atenea, un grup que ens va deixar les millors impressions i que va confirmar, a l'escenari del Centre Cap Vermell, una trajectòria encara curta (el quartet es va formar l'any 2018) però de gran solidesa. Quatre joves instrumentistes (Andrea Santiago, violí; Gil Sisquella, violí; Bernat Santacana, viola; Alex Olmedo, violoncel) integren una formació en què l'edat dels components juga a favor de l'expressivitat de la interpretació. Aquests músics, amb el pas dels anys, potser guanyin consistència i millorin aspectes tècnics, ja prou importants ara mateix, però segurament no seran mai tan vehements ni transmetran tanta passió com ara. Molt bé, per tant, el Quartet Atenea.
 

Pel que fa al concert que poguérem escoltar, aquest constà de dues parts. A la primera, el Quartet núm. 11 en fa menor, op. 95, de Ludwig van Beethoven. Evidentment, no direm res d'aquest compositor, prou glossat i reconegut, un dels cims de la música de tots els temps i de qui, el 2020, commemoràrem el 250è aniversari del seu naixement. Centrem-nos, idò, en l'obra interpretada pel Quartet Atenea. Sembla que el mateix compositor el va titular Quartet Seriós, però mai va ser editat amb aquest nom i, en tot cas, l'única referència que en trobam és al tercer moviment: Allegro assai ma serioso. Els crítics han dit que aquesta obra, composta el 1810, anticipa allò que arribaria a ser Beethoven més endavant, amb moviments concentrats, aspres i fins i tot una mica violents. No es pot obviar que el correspon a un període històric prou enterbolit, amb l'ocupació francesa de Viena, i també convuls a nivell personal. El mateix autor va escriure que el Quartet Serioso no s'havia d'interpretar de forma pública, sinó en un ambient privat, i és que allò que aleshores estava fent Beethoven poc tenia a veure amb una música d'entreteniment, ans al contrari, el compositor sembla que tenia consciència d'estar fent una música absoluta, allunyada de convencionalismes.
 

I a la segona part, una trobada amb un Dimitri Xostakóvitx (1906-1975) allunyat en el temps del quartet beethovenià, però diríem que proper en l'esperit musical que inspira les dues obres. El compositor rus, acceptat com un dels músics més importants del segle XX, compta amb una llarga i admirable producció (simfonies, quartets de corda, òperes, concerts, oratoris...), i la seva música ens sona sovint com a inquietant, o amarga fins i tot, marcada amb tota seguretat per les circumstàncies en què es va compondre. No oblidem que a Xostakóvitx li tocà viure la Revolució Russa i el consegüent règim comunista, amb el qual va mantenir unes relacions difícils i contradictòries: segurament per pur instint de supervivència, va tenir carnet del PCUS, però des de la seva mort s'està especulant amb la seva dissidència clandestina. Pel que fa a l'obra que poguérem escoltar, el Quartet per a cordes núm. 8 en do menor, op. 110, aquesta va ser composta durant una visita a Dresden (aleshores República Democràtica Alemanya), l'any 1960, sembla que a manera de passatemps, però que ara mateix és considerada com a molt representativa d'aquella època. En tot cas, hi deixà la inscripció: “En memòria de les víctimes del feixisme i la guerra”, però molts hi han volgut veure una clara al·lusió autobiogràfica i a la seva lluita contra el totalitarisme estalinista, disfressada per tal d'evitar la repressió oficial. Dividit en cinc moviments sense interrupció, el quartet ens posa fit a fit amb un Xostakóvitx absolutament personal i únic. I és que aquest compositor és molt més que el Vals nº 2, tot i que aquest hagi estat un ham que a molts ens ha apropat a la música clàssica.
 

En definitiva, un nou capítol de les Serenates d'Estiu 2021, magnífic, de la mà d'un molt bo Quartet Atenea. Això sí, per a un públic lamentablement escàs. I és una llàstima, perquè les píndoles musicals d'aquesta qualitat van escasses. Sigui com sigui, ens permetem convocar-vos al pròxim concert, del pianista Álvaro Mur. Serà el divendres dia 23.