El catàleg de l'exposició compta amb la presentació de Pere Cortada que reproduïm al final de l'article.
La màgia del color es trasllada aquest estiu a Alcúdia. A un Casal emblemàtic del segle XVI convertit en espai d'art, Can Fondo. Al carrer d'en Serra 13, en el cor del recinte emmurallat, amb un horari extens: juliol i agost de dimarts a diumenge de 10 a 14 h. i de dimarts a divendres de 17 a 21 h. Setembre de dimarts a diumenge de 10 a 14 h i de dimarts a divendres de 16 a 20 h.
Sorpresa quedà la gent d'Alcúdia que no coneixia l'obra de Gustavo. Ambient molt agradable que fa més soportable l'ús de la mascareta. Gustavo com a bon malabarista i contador d'històries deleità, com sempre, amb les anècdotes de cada obra.
Certament l'exposició llueix molt a Can Fondo, pati inclòs, on Gustavo ha situat l'escultura de dos metres.
Després dels parlaments i les fotos protocol·làries el públic es traslladà al pati on la mascareta era més soportable.
Gustavo amb la batlessa d'Alcúdia, Bàrbara Rebassa.
Gustavo amb la batlessa, Bàrbara Rebassa; la regidora de cultura, Antònia Cànaves; i Bettina, la seva filla.
Una de les novetats que es pot trobar en aquesta exposició és la nova escultura de Gustavo, en Mateuet, de 50 cm d'altura. Tota una història.
Ja ho diu Cortada a la presentació: "Gustavo és el malabarista del color, la seva paleta és de gran riquesa semàntica, ens regala una melodia musical que mai podrem oblidar, el redoble del circ del “més difícil encara” i que identificarem en un obrir i tancar d'ulls. Els seus somnis, pinzell enlaire, ressonen en somriures cínics i melancòlics, innocents i iròniques. Gustavo no veu "les coses d'una altra forma", veu el que els altres no veiem. Priva la realitat de versemblança. Per això atreu tant als nins. A la gent senzilla. Als qui no tenen prejudicis. En això radica la complexitat d'un artista molt quotidià. Capaç de connectar per igual amb experts i profans. La seva simplicitat és la seva màxima sofisticació".
"Der Fanbenjongleur" com diuen en alemany.
Tots sabem que els artistes tenen un punt rebel i políticament incorrecte. i és que, quan no es pot més, la foto és l'excusa per llevar-se un moment la mascareta. Ho certificam, sols un moment! Amb el seu amic Joan Bennàssar (que divendres 24 inaugura a la Torre de Canyamel)
I el que hem dit, quan l'ambient és agradable es fa fosc sense adonar-nos.
Una exposició molt recomanable. Tant per l'indret com pel contingut.
EL MALABARISTA DEL COLOR
"El color oculta un poder encara desconegut però real...
provoca una vibració física en l'ànima", Kandinsky
Benvinguts a un carnaval de personatges grotescs en situacions absurdes, a un món imaginari on som capaços de reconèixer moltes de les nostres vivències quotidianes: el territori Gustavo. On el passat intueix el present i el futur està escrit en les estrelles. Una comparsa festiva desfilarà en cadascú de nosaltres deixant un rastre permanent. Sona música de circ.
Benvinguts a una orgia de color. A una successió ràpida i enlluernadora de constel·lacions multicolors en galàxies inventades que ens condueixen a una catarsi emocional inoblidable. Entrem en un espai de permissivitat i cert descontrol, entre amable i graciós. Amb una precisa i gairebé anàrquica crítica social, entre àcida i simpàtica. Aquí hi ha joc, ironia amb un desfermat sarcasme. I màgia, sobretot màgia. Gustavo, com a bon prestidigitador, ens submergeix en un món de fantasia, tan real que ens oblidem que és imaginari. Per tant, recordin, deixin-se sorprendre; aquí res és el que sembla.
Assaboreixin i gaudeixin de l'experiència que els ofereix l'itinerari artístic d'una llarga trajectòria professional de més de 57 anys. Un artista excepcional. Un corredor de fons dels que ja no en queden. Un artista políticament indiscret que exerceix el manual de bones pràctiques sense haver-lo llegit.
Gustavo és apassionat fins i tot en allò escatològic. La seva vida és intensament feliç. La seva “joie de vivre” desmitifica l'artista trist i apenat per a presentar-nos, en gran, com d'intensa i apassionada pot ser la vida. Cada quadre convida a compartir un moment d'agradables emocions fruit de l'associació de sentits i experiències. De fet, sempre hi trobam qualque història que ens és familiar, que d'alguna manera hem viscut o somiat. No reflexionin, escoltin el que ens diuen aquests increïbles personatges.
Gustavo és el poeta de la imatge, de la retòrica il·lustrada, que eleva la metàfora quotidiana a Art. Harmonitza l'humor amb el color, com si fossin baules literàries. Amb pinzellades d'ironia traça hipèrboles de color, prosopopeia festiva on ressonen amb força les imatges. És la poètica de la sorpresa, una anàfora temàtica sense el·lipsi, pleonasmes de polítics i comptables que descobreixen noves sensacions amb metonímies tan divertides com fantasioses. El seu humor es val de situacions incoherents per a generar el somriure en l'espectador i fer-lo partícip de la seva comicitat irracional. És un humor subtil, reforçat pel títol i totalment allunyat de la realitat però que alhora ens submergeix en l'essencial d'ella.
Gustavo és el malabarista del color, la seva paleta és de gran riquesa semàntica, ens regala una melodia musical que mai podrem oblidar, el redoble del circ del “més difícil encara” i que identificarem en un obrir i tancar d'ulls. Els seus somnis, pinzell enlaire, ressonen en somriures cínics i melancòlics, innocents i iròniques. Gustavo no veu "les coses d'una altra forma", veu el que els altres no veiem. Priva la realitat de versemblança. Per això atreu tant als nins. A la gent senzilla. Als qui no tenen prejudicis. En això radica la complexitat d'un artista molt quotidià. Capaç de connectar per igual amb experts i profans. La seva simplicitat és la seva màxima sofisticació.
Destaca en Gustavo la seva capacitat de riure's de tots i de tot, començant per un mateix, en un sa exercici de desmitificació del paper que cadascú exerceix en aquesta vida.
Però, què tenen les seves obres que són tan irresistiblement atractives? Un equilibri de composició?, una maduresa creativa i una recognoscible paleta de colors? No és suficient.
La seva excelsitud radica en el desenvolupament conjunt de tots els conceptes visuals: el color, la llum, l'espai, la figura, la forma, el moviment, l'equilibri, el desenvolupament, la dinàmica i l'expressió. I, de tots ells, Gustavo sap bé que el dibuix és la prolongació de la idea, del tema, que es dirigeix a la raó o a la sense raó. Però el color; ai! el color. El color sedueix i es dirigeix als nostres sentits. El cor, una vegada més, gana a la raó.
Benvinguts al món de les emocions.
Per a finalitzar, vull convidar-los a assaborir amb tots els sentits aquesta exposició. I, per extensió, aquest catàleg que tenen a les seves mans. Quadre a quadre. Lentament. Abandonin el sentit comú. Juguin, comparin, intentin endevinar el títol, aproximin-se a ell. Riguin. Diverteixin-se. És el que Gustavo pretén. Pensin que el riure és una activitat exclusivament humana. Un acte d'intel·ligència. I quan hagin acabat, guardin l'experiència com un tresor. També guardin el catàleg. A punt per a reprendre-ho un altre dia. Qualsevol dia. Els augur que descobriran nous matisos en els quals no s'havien fixat. I, si paren esment, comprovaran que no hi ha tanta diferència entre els personatges de dins i fora dels quadres.
Gaudeixin d'aquest catàleg i sentin-se afortunats per haver estat convidats a entrar en l'univers gustavià.
Pere Cortada Obrador. Juny 2020
