S’ha parlat molt de tota la literatura que s’ha creat al voltant de la pandèmia (ja no vull ni posar-li el nom), que si grans novel·les apocalíptiques, que si poemes elegíacs o tragèdies vaticinadores d’un món víric, però poc s’ha dit de la música que s’ha escrit o composat entorn de la nova epidèmia que ens ha tocat viure. Contagion, de Franco Esteve n’és un exemple.

Franco Esteve, d’origen porto-riqueny, però crescut i forjat als Estats Units d’Amèrica és un músic, actor, compositor i amb moltes facetes més, que des de fa molts d’anys viu i crea a Capdepera (l’amor té aquestes coses!). Si el coneixeu, algún dia ho fareu, perquè és una persona bastant extrovertida i amic dels seus amics. Dic això, perquè de sobte pot extranyar que una persona amb aquest caracter pugui publicar un EP, amb una freqüència tan baixa, per parlar metafòricament del to emprat en la seva nova obra, on el virus li ha servit d’inspiració, per poder crear un disc amarat per un tint de foscor i profunditat devastadores. I és que quina pot ser la impressió que pot causar dins la pell d’un compositor la situació del confinament viscuda? Perquè és des del confinament que comença el procés de gestació d’aquest treball, un temps que Franco ha sabut aprofitar de valent, no com altres que ens hem quedat mirant les musaranyes, quan el motor creatiu era precisament la pandèmia.

Posteriorment, cal calibrar els títols de les obres: des de “Patient zero” a “The death is not the end”, Esteve vol aproximar-se al públic amb una banda sonora del que pot haver estat la malaltia, una vertadera pel·lícula de terror, una filmografia que de ben segur formarà part de les nostres vides i a la qual l’autor, ja gabellí, s’aproxima captant-ne l’essència, la melancòlica melodia del dolor. Ell la passa pel sedaç de la seva dilatada experiència (no de bades ja havia publicat al 2017 “The wait”, dins aquesta línia de modernitat clàssica, on l’han etiquetat diferents revistes digitals musicals on line), aquest nou i trist episodi que ha afectat i que afecta tot el món. I és que si el paisatge afectava als poetes mallorquins de l’Escola Mallorquina, també pot influir un virus en la manera d’interpretar artísticament la vida per part dels nous compositors.

Finalment, dir que la nova música digital aquí és la vertadera protagonista i que aquest “Contagion” durà molta coa, sobretot a n’aquells músics que com a Franco s’inspiren amb el llampeig per sobre el castell de Capdepera, ara amb la nova onada de negror vírica que ens visita. Com va dir un metge, el virus ha vingut per quedar-se, però la música d’Esteve també. Acceptem aquest nou rèquiem electrònic, pels nous temps que ens esperen i celebrem la seva música, imatge del que representa per un artista un visitant tan inesperat com nociu.

 

https://www.francoesteve.com/2020/05/22/contagion-now-on-spotify/

 

https://www.francoesteve.com/2020/06/04/jamsphere-contagion-review/

 

 









Joan Cabalgante Guasp