La biblioteca de Cala Rajada va gaudir de l'experiència contística de Teresa Grau
Els llibres inspiren pausa

De mica en mica arribaven les nines i els nins que esperaven impacients les històries que narraria la contacontes Teresa Grau, que va dir que venia de Galicia, amb una veu tendra i alegre, que encantà la quitxalla i alguna altre persona gran. En el seu bestiari particular, ovelles, llops i granots desfilaren per unes històries de caire universal, perquè es commemorava l'aniversari del naixement de Hans Christian Andersen ara fa uns doscents anys (Concretament el 1865).

Primerament, la bibliotecària presentà l'acte i la Teresa, que estava asseguda en una butaca es va aixecar i amb veu melodiosa va començar a contar la primera història, mentre s'ajudà d'una xicra tibetana i una petita caixa harmoniosa, per recrear els instants màgics i musicals que es necessiten per poder contar un conte. Ademés va espargir encèns per tota la sala i acabà de crear l'atmosfera necessària per a la narració d'unes històries que captivaren a més d'un nen, si més no, el feren participar i immergir-se a l'espectacle.  També fou important la participació de la bibliotecària, qui interpretà el paper de cuinera; una nena també va fer de llop, amb una senzilla diadema i la careta de l'animal carnívor.

Finalment, la contacontes deixà embadalits els nens amb la història de la granota que es va beure tots els mars i oceans. Alguns més distrets no escoltaven i estaven més pendents dels coixins, però de mica en mica es reuniren en rotllana i prestaren l'atenció deguda. I és que és difícil mantenir la concentració d'uns nens cada vegada més sobreestimulats, que necessiten precisament, la transmissió oral de les faules i les històries més conegudes, com puguin ser La sireneta, El soldadet de plom o L'home de neu.  Algun pare agosarat s'apropà a l'acte i va aprendre més del que sabia igual que les mares que hi havia en una biblioteca preparada per a l'ocasió i que participaren com a espectadores en l'activitat. A més es repartiren alguns fulls informatius sobre Kestutis Kasparavicius, reconegut artista internacional de llibres infantils, d'estil únic i realista, d'interiors animats i aconseguides perspectives. També s'acompanyava amb un escrit titulat "Els llibres encomanen calma", on es deia que els llibres ens ajuden a no accelerar-nos i a fixar-nos en les petites coses.  Els contes retornen els adults al món de la infantesa i fan que els petits obrin les portes al món de la imaginació; benvinguda sigui la jornada Internacional del llibre infantil.

A les 20 hores na Teresa Grau va reunir un bon grapat d’oients (majoritàriament dones) per escoltar els relats triats per la narradora. Entre conte i conte que ens dugueren a l’Àfrica, el cel i l’infern, a un cap perdut d’Amèrica I a un far del desert;  na Teresa ens va anar desgranant anècdotes, idees, vivències, actituds, conviccions... de la seva pròpia existència. Històries contades amb humor, ironia, sinceritat, senzillesa... tot això i més hi cap a "Yo soy muchas mujeres".

Na Teresa Grau va aconseguir connectar amb els espectadors/escoltadors des del primer moment amb unes històries boniques i un relat molt fluid, que va fer que el temps passes com un sospir i que tothom quedés amb ganes d’un conte més. 

Joan Cabalgante Guasp