Joan Laínez també triomfà, juntament amb la pianista Maria Victòria Cortès en un concert únic a l'entorn idíl·lic dels Jardins de Can March

Diumenge dia 29 de juliol, a les 21h, els Amics de l'Escola de Música de Capdepera, oferiren una Gala Lírica als Jardins de Can March, que serà difícil d'oblidar per part dels assistents. Tot i que no es va tenir una entrada d'allò que en diuen esbalaïdora, es pot dir que els habitants de Capdepera, estiuejants o no, turistes o no, ciutadans simples varen tenir una oferta musical digna i d'alt nivell en un entorn paradisíac. Que l'aprofitassin o no és una altra cosa.

El concert el presentà el músic Yannik, de manera desenfadada i correcta, en català i en alemany. Ell també participà a l'acte, que encetà el tenor mallorquí Joan Laínez amb unes gloses, peces breus, que ell mateix va introduir, mentre esperava que la pianista Maria Victòria Cortès pujàs a l'escenari. Els poemes pertanyien, ni més ni manco que a Ma Antònia Salvà, poeta de l'Escola Mallorquina que habità la possessió de sa Llapassa de Llucmajor. La veu de Laínez va anar in crescendo a mesura que passava el concert, que constà de dues parts, amb l'interludi de Jazz Club Sound, un combo que prové de l'Escola de Música i que manté l'esperit jove i enèrgic que es necessita per agafar embranzida en la carrera musical. Tocaren les peces My life, Autumn leaves, The blues, o Fly me to the moon, algunes d'aquestes cançons, de collita propia. A la primera part també varen sonar les obres Enigma, Jo et presentia com la mar (F. Mompou/Poema de J. Janes), seguida de l'interludi d'Òpera Carmen, de Bizet, on la pianista Maria Victòria va donar tota una exhibició de tècnica pianística; en les peces anteriors ja les seves mans s'esmunyien d'una banda a l'altra del teclat del seu piano de coa amb una naturalitat prodigiosa, digna d'una vetllada d'àries com la d'ahir vespre, amb la tècnica subjugadora. Mentre un noi anava passant les pàgines de les partitures, els jardins s'impregnaven d'un aroma musical molt agradable; al fons, el passeig marítim de Cala Rajada, i el perfil ombrejat del Castell de Capdepera i el Puig Negre. Mínimes interrupcions sonores ens despistaven (un llaüt que entra al moll, una música d'hotel, un cable mal conectat...) no desvirtuaren gens un concert sublim, on Laínez va demostrar el seu domini de tècnica vocàlica i de la llengua italiana amb De'mici Bollenti Spiriti (La Traviata) de G. Verdi i de la llengua francesa amb la interpretació de Rachel, quand du Seigner (La judia) de J. F. Halévy.

Posteriorment, la II part del concert va ser el moment d'interpretar peces de Tosti, Cardillo i Jiménez; l'intermedi "La boda de Luis Alonso" també fou celebrada amb algun "Bravo!" per part del públic assistent, amb magnífica interpretació de Cortès. El moment àlgid del concert va ser la interpretació de Fiel espada triunfadora de J. Guerrero, per acabar amb No pudo ser de Sorozábal, mentre les ratapinyades retallaven el cel entre negres i ocres.

Finalment, el públic agraí del tot el bis oferit amb Granada, peça lligada a la trajectòria de Joan Laínez en aquest concert d'àries d'òpera, romances i cançons en un Cant per l'Escola de Música, concert líric a benefici dels alumnes de l'EMMC, organitzat pels amics de l'Escola de Música, amb molts de patrocinadors. A un preu assequible, en una vetllada més a la Llum de la Lluna, esperem que no sigui la darrera i que es pugui tornar a donar el do de pit a la Torre Cega.