Un cap de setmana intens aquest del primer de juliol, en el que les alumnes ballaren amb la lliçó ben apresa d'una directora artística i ballarina carismàtica com és Claudia Suiter, professora de l'acadèmia de dansa Stylo a Cala Rajada, amb una proposta que abraçava els clàssics com el Llac dels cignes, en un inici esplèndid on tot el grup d'alumnes va fer una volta amb gran bellesa, en un teatre que estava ple a vessar, on les famílies dels intèrprets s'ho varen passar d'allò més bé en gairebé dues hores d'espectacle.

Primerament, el dit Llac dels cignes, va servir perquè es presentessin les ballarines i els ballarins a l'escenari; en una curiosa i delicada dansa clàssica en espiral, els dansaires anaven i venien, dels més grans als més petits, amb un vestuari de tons rosats amb un punt innovador. Algú pot pensar que han passat per les mans de Suiter millors generacions de ballarins, però aquesta i les que li precedien varen demostrar un gran domini de la tècnica i un entusiasme que poques vegades s'ha vist. En aquest sentit s'ha de donar l'enhorabona a uns ballarins amb caràcter, que varen estar a l'alçada de les circumstàncies i demostraren als més grans les seves capacitats interpretatives i la seva qualitat com a dansaires.

Posteriorment, s'ha de dir que l'argument era senzill: el grup de dansa londinenc de la Royal Ballet, ha d'anar a París per ballar, però quan Tamara Rojo, que ve ser la presentadora-antagonista de l'espectacle, conduït per Maria Llaneres, en un paper molt adequat i brillant pel tipus de representació, s'assabenta que dos dels seus components mantenen una relació sentimental, els hi prohibeix l'actuació i que viatgin a París, però ells s'amaguen dins dos cistells que han d'anar a la ciutat de l'amor i així aconsegueixen evitar el càstig.

Després d'haver-se engronsat en un gronxador en ball singular, els dos protagonistes seran la peça indispensable que li faltarà a l'espectacle, sense la qual no podran continuar. Tant les projeccions de l'escenari, molt ben cercades, com el vestuari i l'atrezzo foren magnífics; es comentava que fins i tot s'havia realitzat un viatge per aconseguir les teles, perquè hi ha molta de feina al darrere, que es pot traduïr en el resultat final. Les hores de tasca invertides no són més que la dedicació d'una companyia de dansa que duu molts d'anys en actiu i que any rere any ha aconseguit que l'experiència a l'hora de muntar els espectacles sigui més aprofitada. En relació a la música, s'ha de dir, que està molt ben seleccionada i que l'únic emperò que podem posar l'espectacle seria l'alt volum de la música, perquè un espectacle funcioni no és necessari augmentar els decibels, vos ho diu un servidor que formava part d'una banda de hard-core.

Finalment, els alumnes de la dansa Stylo, varen ser els vertaders protagonistes, tant si anaven disfressats de gracioses minies, com d'afrancesats pintors, que pintaven una pintura que ens recordà Picasso, en un espectacle, on s'entregaren tots, inclosa la seva directora, que va ser guardonada amb dos rams de flors.  En definitiva un espectacle únic i de molt bon gust, que t'obri la fantasia i el sentit de l'humor.



Enhorabona, a la direcció i a tots els components del ball. El viatge a París està justificat.