Hotel Tancat és la primera novel·la de l’autor de Manacor Mateu Mas, un jove treballador social que compagina la seva digna labor amb una altra no menys digne que és l'ofici d'escriure. En el fil argumental del llibre n'Elisa, una jove recepcionista d'hotel mantindrà una relació amb n'Eloi, un funcionari avorrit que s'acabarà distanciant, perquè ella ha de viatjar cap a Bonn. Ell queda a Palma, i es veu absorbit per a una espiral de mala sort. La història no té un desenllaç (sense voler destapar l'entrellat del llibre) tan terrible com en un principi es podia esperar.

Primerament, s'ha de dir que la novel·la guanya, perquè està ambientada en part a Mallorca, i dic guanya perquè el lector gaudirà d'espais, costums, professions i fets relacionats amb la nostra cultura i la nostra manera de ser; llocs com les coves del Drach o el Cruce, son espais que hi apareixen amb cert folklorisme nostàlgic. D'altra banda, és molt important el tractament que l'autor fa de les relacions de parella, amb un llenguatge clar i sense embuts, on la deshinibició dels protagonistes anirà de la mà d'un llenguatge desimbolt, sense caure en la vulgaritat, tot i que en un primer moment ho pot semblar. En la novel·la, el paper de l'amistat és important així com el retrat dels personatges que s'entreté en la prosopografia clara i propera.

 Posteriorment, el novel·lista fa una breu descripció del món hoteler i de les experiències que té n'Elisa, on la crisi de parella es posa de manifest reflectida en la distància en què viuen els protagonistes. La gelosia i els dubtes de n'Eloi, el porten a ser víctima i alhora botxí de la relació. També s'ha de destacar un episodi relacionat amb el futbol i l'aproximació al món kurd, on la qüestió de la immigració és palesa en la història, contrastada per les escenes d'alt contingut sexual, que sorprenen el lector i fan que aparegui una rialla mig múrria de complicitat amb l’autor manacorí. Ningú no espera que el professor Thomas Schäedel mostri la seva cara més lasciva. En el viatge, hi haurà l'oportunitat de conèixer la casa de Beethoven i els moments per la conversa intel·lectual i filosòfica. Els diàlegs tenen una vivacitat jovenívola, on el fet de comptar amb un altre escenari, l’alemany deixa palès la fuga de cervells de l’illa com una realitat actual.

 Finalment, sembla que la templança torna i en una festa protagonitzada per Agustín El Casta (sí amb clar toc d'humor a la mallorquina) s'entreveu l'amor i la calidesa d'una vida compartida. L'escenari que retrata Mateu Mas, ens és conegut, però també servirà per donar a conèixer aquest envitricollat mur de sentiments i de pensaments íntims als qui no en saben res de la seva complexitat, vista des de l'òptica d'un coneixedor de la joventut i dels seus desitjos i realitats. Abans de partir cap a Son Sant Joan, com ho fan els seus protagonistes, deixau-me dir que aquesta novel·la, d'un escriptor, que segons sé de bona font també fructifica la seva vena literària els vespres, és una bona obra per conèixer la temperatura de l'hotel literari de l’illa. Benvinguda sigui i que resti amb les portes obertes com ho fan els seus protagonistes.   

Ocell de paper