Dimitir Bashkirov,
un virtuós a sa Torre Cega
un virtuós a sa Torre Cega
Diuen que la veterania és un grau, i en el cas del pianista Dimitri Bashkirov aquesta sentència quedà plenament confirmada el passat diumenge, dia 13, en el segon concert de les XXI Serenates d'Estiu.
El pianista georgià, un home aparentment distant, una mica fred, va fer tres coses magnífiques (independentment del seu posat): tocar com el virtuós que és, no ser gens ni mica gasiu amb el públic (va regalar fins a quatre bisos), i mudar la seva actitud hieràtica en apassionada entrega a l'hora d'atacar el repertori.
I com que a les Serenates hi anam a escoltar música, ens en poguérem fer un fart, de passar gust, perquè el concert va ser esplèndid. Bashkirov, un il·lustre veterà, endurit en mil batalles, ens va demostrar que l'edat no és sempre un obstacle. La seva va ser una exhibició sense floritures innecessàries, exacta i mesurada. I deixàrem sa Torre Cega amb la sensació d'haver tingut la fortuna de veure tocar un dels grans.
L'aforament no es va omplir, però sí que hi hagué més gent que en el primer concert.
El pianista georgià, un home aparentment distant, una mica fred, va fer tres coses magnífiques (independentment del seu posat): tocar com el virtuós que és, no ser gens ni mica gasiu amb el públic (va regalar fins a quatre bisos), i mudar la seva actitud hieràtica en apassionada entrega a l'hora d'atacar el repertori.
I com que a les Serenates hi anam a escoltar música, ens en poguérem fer un fart, de passar gust, perquè el concert va ser esplèndid. Bashkirov, un il·lustre veterà, endurit en mil batalles, ens va demostrar que l'edat no és sempre un obstacle. La seva va ser una exhibició sense floritures innecessàries, exacta i mesurada. I deixàrem sa Torre Cega amb la sensació d'haver tingut la fortuna de veure tocar un dels grans.
L'aforament no es va omplir, però sí que hi hagué més gent que en el primer concert.
