I si és que creis que em bat en retirada
I si és que creis que em bat en retirada,
descoratjat, o si és que em veis cocpiu,
i si s’escau que, a més, algú se’n riu,
teniu raó. De ple l’heu encertada.
Sóc jo, qui fuig de la calabruixada.
I si em retreis que, temps enrere, altiu,
vaig plantejar batalla, qui això escriu
us respondrà, sincer, que per tancada
dóna, retut, l’ocasió de fer
molt poc o res. Tot mirant d’exculpar
l’alè del verb de la mort que ja el té,
se m’han marcit els somnis i el demà.
Teniu raó, aquest poruc se’n va
a porgar fum. Amics, que us vagi bé.
Jaume Fuster. "El vent de les paraules" 2009