Cada dia, una poetessa gabellína

ens ofereix la seva obra




MANIFEST DEL POETA

MANIFEST DEL POETA

Les nostres històries, pols i cendra,

flor que renèix a la vesprada.

En ma vida atempt a aiguar les espelmes

i somniar la mort fins que hagi eixugada.

Aquí jo i a la retaguàrdia tu,

enfrentant-mos ment a ment, atentament,

ens avisem de la voluptuositat d'aquest món,

jo que ahir vaig nèixer i avui et vull conèixer,

deliri d'infant tant tu com jo som.

Aquí doncs una oda a allò que desconec,

és de certa incertesa,

poder perfilar tant d'esperít,

quan el pensament queda fred,

poder gaudir de tanta bellesa,

és terriblement bell el que s'ha parit.

Vaig obrir a un arbre un forat

i hi enterrà el cor meu

esperant a que la terra un dia m'ho retornés

replet de puresa en cada estat,

un órgan que no tingués preu

i mimar-lo fins que un dia pogués

desencadenar-se de tot quan pretèn que sigui hom.

Perque no hi ha quelcom més fort que la por a ser un mateix.

I ara esqueix el manifest del poeta desterrat

aquell qual gat al terrat

que s'engata per no morir de sobrietat.

Que el llagrimal diurn impregni el boligraf

i el tanatòri nocturn exorcisi la ment,

representar un somriure alineant les estrelles

i despentinar els versos amb el siusiueig del vent.

I quedar-se sense tinta amb idees a mitges tintes al tinter,

i tenir una tonta i temible mort intel.ligible quan hi tenia tinta també.