Quan em recorden el poder d'una mare, em ve la imatge al cap d'aquella història de la mare que aixecà un vehicle perquè el seu nen no hi quedàs engrunat. El club de lectura dedicà la darrera sessió de l'any a la tertúlia del llibre Una madre (Siruela, 2014) d'Alejandro Palomas...i a celebrar Nadal amb una xocolatada.

  Va ser dimarts 19 de desembre quan els tertulians, a poc a poc, comparegueren a la Biblioteca de Capdepera per comentar el llibre. La bibliotecària, com és habitual, preparà unes paraules per parlar del currículum devastador de l'autor: Filòleg anglès, llicenciatura que obtingué a la Universitat de Barcelona, Màster en Poètica pel New College de San Francisco, col·laborador de diversos diaris i revistes o escriptor del que sembla ser una trilogia: Una madre, Un hijo, Un perro, a més d'altres títols i  traductor d'autors consagrats com Jack London, Gertrude Stein o Sílvia Soler entre d'altres.

 El que havia de ser un llibre aparentment superficial es convertí, segons les opinions dels lectors, en una profunda reflexió sobre els equilibris que ha de fer una mare per reunir una família entorn de la taula un dia de Nadal. La novel·la es podia classificar de personatges, on el fil argumental es perd per donar protagonisme a unes descripcions (tot i que l'autor no li agrada que el classifiquin com a simplement descriptiu) i a unes històries personals que es revelaran en un argument que el lector haurà de valorar, per saber si les decisions que prenen cada un d'ells és la correcta. Hi ha les males relacions amb el marit, els amors lèsbics d'una filla, la manca de vida pròpia del fill, que és també narrador, la mort d'una filla, etc. que marcaran la família en una hil·larant descripció dels fets, que fan que el lector es deixi amarar pel sentit de l'humor del narrador protagonista, o testimoni, que ens porta de la mà per a presentar-nos uns personatges de carn i ossos. La història personal de cadascún d'ells és colpidora, i la manera de narrar-ho també. Arriba al punt de rompre aquella dita què si un llibre no t'agrada al principi val més deixar-ho anar. Aquest, tot i que pot no agradar en el transcurs de les seves primeres pàgines, t'atrapa quan la intel·ligència emocional de la mare comença a ordir per tenir els seus fills reunits una estratagema, perquè el teixit familiar no es trenqui, perquè les ganes de superació personal es mantenguin; fins i tot si ha de deixar d'intervenir amb un mutis ho farà.

 El club de lectura està format per mares, en la seva majoria, que com la protagonista lluiten perquè el fil de la convivència no es trenqui, perquè es mantingui la il·lusió dels seus fills i filles, perquè tot surti bé. Ningú millor que elles per entreveure la trama d'aquesta novel·la, de treure-li el suc, sense deixar de comentar cada matís, cada intenció del narrador i dels seus protagonistes. I és que com diu el refrany: Mares no n'hi ha més que una.

 Finalment, els assistents, entre els quals hi havia tertulians nous, gaudiren d'una xocolata tan dolça com les pàgines d'aquest llibre, que amenitzat amb ensaïmada, coca de Nadal i altres postres exquisides acabaren d'arredonir els 10 anys d'aniversari que ja porta el club, i es que en són molts ja de llibres llegits! Si aquest llibre revela el poder d'una mare, quin poder no deuen tenir les padrines! El proper club de lectura serà dia 2 de febrer amb el comentari de La sonrisa etrusca de José Luis Sampedro. Bones festes i bona lectura per a tothom!