Divendres 15 de desembre de 2015 a l'Arxiu del Regne de Mallorca, es dugueren  terme les Jornades sobre Joan Mascaró i Fornés (Santa Margalida 1897-Cambrigde 1987), eminent filòleg orientalista (l'epítet es queda curt), en homenatge al seu 120è aniversari.

Primerament, un quart d'hora abans de començar, la família i els amics entraven al saló d'actes des d'on es durien a terme les conferències. El redactor de Cap Vermell hi entrava en el moment que IB3 realitzava les entrevistes als coordinadors de l'acte; un d'ells el doctor de la UIB, Gonçal López Nadal (també relacionat per altres motius amb la comarca de Llevant), feia palesa la importància d'aquestes jornades.

A les 10'15 començà la presentació oficial per part de la Consellera de Cultura Fanny Tur ( s'ha deixat veure també a les finals de dansa dels Premis Art Jove) i del Mgc. Sr. rector de la UIB (Universitat de les Illes Balears) Llorenç Huguet i del Sr. Joan Monjo (batle de Santa Margalida). Cada un d'ells va destacar la universalitat d'aquest il·lustre mallorquí.

Seguidament, el testimoni emotiu de Jordi Griera il·lustrà els presents amb el testimoni del seu pare, deixeble i amic de Joan Mascaró. Mostrà unes fotografies (entre elles, una de la neu de 1956) on sortien Joan Mascaró i el seu pare, en distesa harmonia. També va realitzar una exposició clara de les dimensons de l'home: poeta, filòleg, filòsof, poeta, home i mestre espiritual. Posteriorment, i amb el mateix Griera que feia d'intèrpret, Coloma, la filla de Joan Mascaró, digué unes breus paraules sobre la figura del seu pare: recordava com el traductor llegia a ella i als seu germà Martí, a les seves faldetes, textos seus o dels Upanishads, també la seva bonhomia i la relació amb algunes amistats com la del mateix pare de Griera. Ella s'esforçava en dir paraules en anglès, que inmediatament Jordi traduïa i ens les feia arribar amb la seva amabilitat, al final de la intervenció de Jordi es va fer una conexió més espiritual amb la figura de Mascaró amb un minut de silenci. També es comentà que en certa manera les jornades rendien també homenatge a John Shaw, filòsof i amic de Joan, desaparegut fa un any. Es va dir en presència de la seva vídua. 

Després d'un merescut descans, on casualment parlàrem amb qualque gabellí que havia assistit a l'acte, hi hagueren les intervencions de Xavier Margais, Elisabet Abeyà, que va ser la "traductora del traductor" que intentà definir un inclassificable Mascaró com a traductor i no traductor, com a poeta i no poeta, etc; Joan Mut, i en educació intervingueren Margalida Munar, que parlà dels valors mascaronians en educació, i de la còmica errada al diari com anècdota (on una confusió ortogràfica "L'educació és per a tota la VIDA" amb "L'educació es per a tota la VISA" donà peu a rialles i fins i tot a comentaris de l'actor Toni Gomila) i Margalida Calafat, en una acurada intervenció, així com Antoni Janer, qui parlà dels valors en la catalanitat de Mascaró, i Toni Gomila i Sebastià Alzamora respectivament, qui avançaren els seus works in progress centrats en la figura de Joan Mascaró.

Per la tarda, es presentà el documental "Llànties de Foc". a càrrec de Sílvia Ventayol. També es va fer recordança de Gregori Mir, per part de Damià Pons i Pons i la relació que hi hagué entre Joan Maimó i Joan Mascaró,  a càrrec de Sílvia Ventayol.

Per acabar, Francesc Vicens parlà del capítol del seu llibre sobre George Harrison, dedicat a la relació d'ambdós, per últim actuaren Xavier Escutia i Toni Vives.

D'altra banda, dissabte 16 els actes es varen fer a Santa Margalida, al cementiri, amb lectura de poemes per part de Biel Mesquida i al Mirador de l'Església parroquial. Per la seva part, Ara Balears dedicà el seu suplement a la figura de Joan Mascaró. Hi hagué a més altres intervencions. Les jornades es clogueren amb un recital d'UC. 

En definitiva, uns dies d'homenatge, que deixaren comentaris tan interessants com: "Tot mostrava el món en flor, però l'ànima en soc jo", "Els Upanishads diuen el mateix que deia Santa Teresa o Maragall", "El poeta neix trascendent", "Totes les religions ha estat escrites en poesia", " El sànscrit és una llengua tonal", "Tots tenim uns valors d'infinitud i de divinitat evident" o "Més enllà del moviment de la ment, queda la consciència pura". Siguem, doncs, cada dia, un poc més mascaronians, en deute amb ell i amb el seu esperit.