El passat diumenge, dia 26, un auditori del Centre Cap Vermell ple fins a dalt i uns músics i uns cantaires endollats des de la primera nota, establiren immediatament una complicitat absoluta i, per tant, el Concert de Santa Cecília 2017 va fluir fins al final de la millor manera possible. Més de cent cantaires i músics desfilaren per l'escenari per a interpretar un programa d'aquells que arriben directament al cor de l'espectador i bé podem dir que no hi va haver res que desdigués.
 

Per començar, la Coral Gabellina, amb n'Elionor Gómez-Quintero al capdavant i amb l'acompanyament de Sílvia Rechac (piano), Mariona Rechac (flauta) i Julià Ossés (trombó), oferí els temes Chiquitita i Amor de hombre, amb els quals la formació va confirmar, una vegada més, la maduresa artística que ha adquirit amb el pas dels anys. No podia ser un millor començament per a l'horabaixa musical, plujós defora però càlid, musicalment parlant, a dedins.
 

El torn de la Coral s'Alzinar, també dirigida per n'Elionor Gómez-Quintero i amb el suport de Maria Antònia Gomis (piano) i Agustí Esteva (bateria), va consistir en la interpretació de dues peces d'aquelles que tant li agrada interpretar a aquest grup: Bridge over troubled Water i Mack de Knife (aquesta darrera incorporada al repertori de s'Alzinar amb motiu d'aquest concert). De manera que el que havia començat molt bé, afortunadament continuà pel mateix camí.

El torn de la Banda de Música, capitanejada per Miquel Gayà – un director que, com hem dit en altres ocasions, és capaç de fer rendir els músics a les seves ordres al 150% – acabà d'encendre els ànims musicals amb la interpretació del pasdoble Andrés contrabandista, vibrant des de la primera a la darrera nota. La Banda, impecable, es va lluir. 

El director de la Banda, seguint la tradició, aprofità el concert de Santa Cecília per presentar el en nou membre de l'agrupació musical. Es tracta de Miquel Infante Terrassa, que augmentarà el grup de percussió.



Però encara havia d'arribar el plat fort. La Coral s'Alzinar es va reincorporar a l'escenari i músics i cantaires ens deixaren una excepcional Gospel Mass (Jacob de Haan). L'obra d'aquest compositor, un habitual dels concerts de la Banda que dirigeix en Miquel Gayà, plena de ritme – de ritmes, diríem, desdel funky groove al blues, passant per l'straight rock – va ser tota una gran i agradable sorpresa. Banda i cor, perfectament ajustats, sense ni la més mínima vacil·lació, anaren esgranant el Kyrie i, sense solució de continuïtat,  Gloria, Credo, Sanctus, Benedictus i Agnus Dei, en un imparable crescendo emocional, fins que, amb la darrera nota, el públic, absolutament entregat, dret, explotà en una llarga ovació que obligà els intèrprets a repetir el Sanctus. Havien estat uns moments memorables, d'aquells per a recordar durant molt de temps.

El concert, amb la Banda i les dues corals damunt l'escenari, va concloure amb la interpretació de Capdepera, Capdepera, un tema clàssic d'aquests trobades, conegut del públic i corejat per molts dels assistents. Era el tancador a un gran concert, un any més, amb motiu de la festa dels músics, aquesta Santa Cecília que cada any no fa sinó deixar-nos la sensació que en aquest poble, de música anam molt i molt bé.