"Una hippy americana que arribà a Mallorca l'any 1967". Així la presentà Gustavo, gran i vell amic seu i artífex de que acabàs exposant a Cala Rajada.
Barbara Weil quedà sorpresa del muntatge de la seva obra. Amb molt llum i distància per gaudir la profunditat dels seus quadres.
I fou un esdeveniment social ja que molta gent volgué conèixer aquesta artista americana de 84 anys que impregna d'energia allà on va. Sovintejaven els comentaris de sorpresa davant una obra tan ferma, colorista i coherent. I, a més, les figures que surten dels quadres per adquirir una tercera dimensió. Fantàstic és poc.
Si ja comença a ser nombrós el bagatge de grans artistes que ha acollit el Centre Cap Vermell, Barbara Weil ja hi pren part i de manera destacada. En breu vos oferirem una entrevista on aprofundirem una mica més en la seva vida i obra. Ara vos deixam amb imatges i quatre referències imprescindibles.
No cal dir que és no sols és recomanable sino de visita obligada a tot amant de les arts plàstiques.
L’obra de Weil va començar amb l’expressionisme abstracte, que després va evolucionar cap a figures representatives dins d’un entorn abstracte, documentant un procés de pensament inconscient, un automatisme. A l'exposició hi ha una representació dels seus darrers vint anys a través cinquanta pintures i escultures.
Seguint les formes arquitectòniques trobades en les seves pintures, es va embarcar en una sèrie d’escultures de fibra de vidre. Weil explica aquestes escultures com “un sentiment d’alegria irònica”. Weil va explorar la filosofia oculta i va emprar el cercle com a base per a les seves formes, amb la intenció de crear una intensa emoció universal a través d’aquest domini. Les grans pintures que van seguir van ser fortes en colors primaris. El jo místic i espiritual de l’artista creatiu s’expressa amb diferents materials com ara fusta, paper, fibra de vidre, laca automàtica, carboni, pastís i guix. Aquests treballs s’han transformat en un moviment de bellesa divers.
Després d’haver exhibit el seu treball a París, Madrid, Barcelona i Berlín, Weil s’ha consolidat com una figura internacional amb col·leccionistes que viatgen al seu estudi des de la Xina, Japó i l’Índia.
El 1998 va construir al port d’Andratx un estudi construït per l’arquitecte Daniel Libeskind. La intuïció compartida de l’arquitecte i l’artista van donar lloc a un espai d’estudi únic on l’art de Weil és la inspiració per al disseny de Libeskind. Els visitants són testimonis d’una profunda harmonia entre el seu art, l’edifici i l’espai.
L’artista utilitza tant la intuïció com la raó en el seu procés de deconstrucció. Weil pren categories de pintura, escultura i arquitectura; els converteix en formes inesperades, en la seva majoria expressions abstractes i, fins i tot, nous estils d’art. Crea noves interaccions coherentment. Per exemple, la pintura amb colors primaris es converteix en una instal·lació espacial prospectiva: una generació d’escultures recorda a l’espectador retalls de pintures en dues dimensions; d’altres es van desenvolupar a partir de materials com cartró i paper, que representen la bidimensionalitat. Mantenint una distància irònica dels estils d’art, de la producció artística tradicional i de les interpretacions establertes de l’art, que se sol considerar separat es combina amb un treball que estableix tot en el moviment mental i, fins i tot, físic.
L'exposició estarà oberta fins el mes de desembre. L'ajuntament ha editat un fulletó per ajudar en la comprensió de la seva obra.
més informació: http://studioweil.com/
