Hi havia ganes de carrer. De fet la plaça dels Pins feia goig. I com sempre es diu, els artistes ho noten. Bona decisió de l'organització de fer-ho al carrer que no estava exempta de riscos. Ja se sap, l'èxit sempre passa per ser una mica agosarat. Cosa que no funciónà amb la Bici dels Spaguettis que s'ajornà al divendres que ve.




El circ Bover és un clàssic en el panorama illenc que ofereiex un combinat d'espectacles entretinguts.




Malabars, equilibris, monocicles, aèris, ganivets, humor i participació al llarg d'una hora i mitja.



Bon espectacle que acabàamb fosca negra i un reconiexiement als artistes.














Tot just acabar el circ, tengué lloc a la mateixa plaçadels Pins una trobada de cotxes d'època, antics? No sabem quina és la millor paraula. I és que ens hem tornat vellls sense adonar-nos. 127, R-5, fiestas,...cotxes que la generació dels 60 i 70 hem manat i que ja són clàssics. Sols ens queda dir que evocaren no pocs records.




Diumenge continuà la cita al carrer amb dansa i teatre de text. Tal volta, per ser diumenge, una mica tard. Ratataplam resultà curta i poc espectacular. Poc ens adonarem de la història i quedarem amb un regust escàs. Impropi de les produccions de Mariantònia Oliver.







I per acabar Polifem a Ses Àncores. Un bell indret, amb espectacular escenografia i un text complexe de Llorenç Moyà en una interpretació molt bona de Bernat Pujol. Tal volta caldria una contextualització de les accions de l'obra per fer-la més mengívola.




Per cert, vérem a l'incombustible Pep Baños de narrador-veu en off. Una grata sorpresa.