Dissabte dia 2, a les 17:30 de l’horabaixa, la festa de la posta de sol i de la música començà de la mà de BATUCAP, la batucada de Capdepera, que va davallar pel camí del castell, quan encara relluïa la llum ocre del sol sobre els merlets. La comparsa anava plena de ritme i de percusió, els components duien el compàs amb bona sintonia, sota la batuta de Joan Moyà.

Seguidament, el grup de ball de bot Castell de Capdepera estava preparat a dalt de la porta del castell per a la següent actuació; els balladors varen oferir un espectacle notable tan com els músics que els acompanyaven, que va agradar molt als estrangers que començaven a apropar-se a una festa en un paratge ideal, un marc incomparable, on passar una bona estona agradable a un preu mòdic de 8 euros, aquesta vegada amb l’alicient per a l’espectador de tenir la beguda inclosa, que es podia adquirir amb l’entrada, també hi havia cocarrois i pizza, entre d’altres.







Castell de Capdepera  oferiren una actuació ben nostrada i donaren pas a n'Esperança i Àlex, un duo que ens oferí un seguit de cançons molt conegudes amb l'inigualable veu de n'Esperança Sureda.





 El següent grup, Fallen Heroes,  sonaven un rock harmoniós capitanejat per Yannik Wilken, amb Joan Moyà al baix, la virtuosa Sílvia Reixach al teclat i Julià Osses a la bateria. El conjunt tocà cançons com “Born to be wild” o “High way to hell”, que sonaren d’allò més bé a la part de dalt del castell i entusiasmaren el públic, que corejà les seves cançons més conegudes i gaudí amb les composicions pròpies, mentre s'esperava l’actuació del flamenc (que finalment no es produí), el grup perllongà la seva actuació per a donar pas a un grup format per dues cantants que estiuegen a Capdepera i que tenen arrels caribenyes: Leela & Emi, un duet amb unes veus espectaculars, que aconseguiren sorprendre a tot el públic assistent, alguns, drets devora de la Torre d’en Nunis, altres asseguts a les cadires habilitades, sense deixar de ballar i d’aplaudir.

D’altra banda, també va ser important la implicació dels músics i de les bandes que hi assistiren, així com la tasca dels organitzadors i la gent del bar. Després del duet musical, amb el qual vàrem tenir l’oportunitat de parlar i ens confessaren que una d’elles, Leela, s’hi dedica professionalment, a la música, i que han passat una temporada a l’illa; Emi, tenia una veu molt aguda i melodiosa, que va convèncer el públic amb els seus smash outs, és a dir, temes populars mesclats amb altres temes que el públic reconeixia i que podia cantar.

Seguidament, va participar al concert el grup Pro Tools, format per Pablo Burria (cantant), Marcus(Bateria) i Paul Vitte (baix), que oferiren peces de blues i de rock d’autors tan coneguts com Erick Clapton, a més de peces pròpies en castellà que podien recordar l’estil Andrés Calamaro o Tequila amb lletres desenfadades que sonaven bé. El grup va donar molt bones sensacions i el públic congregat al castell va ballar i gaudir d’allò més amb la banda, mentre les llums liles i crepusculars de mica en mica conformaven la posta de sol, asseguts vora la figuera del castell.

En definitiva, va ser una festa magnífica, en un entorn paradisiac (dels pocs que queden a l’illa), que va permetre al públic gabellí i forani passar una estona agradable amb posta o sense posta, on la nit ja començava a oratjar. A més, els Amics de l'Escola de Música de Capdepera, ja havien organitzat altres esdeveniments (amb aquest van cinc anys) per apropar la música als nins del poble, un fet que dóna a entendre que algunes disciplines fonamentals, com en aquest cas la música, no haurien d’abandonar mai les escoles, els instituts, els estudis superiors...o la vida o el Castell de Capdepera a la posta de sol.  Sols cal que el poble s'anadoni.