Els alumnes del Taller de Teatre de l’associació SOM AQUÍ GABELLINS tancaren la XV Mostra de Teatre. Mai havien fet teatre. No sabien el que era interpretar un personatge, posar-se en la pell d'un altre. Un any després han fet emocionar a tota la platea. Ells són: Juan José García, Adela Pasqual, Neftali Pascual, Caterina Infante, Lourdes Malpesa, Changsheng Zhao, Sandra Cuenda, Jorge Ruíz, Pedro Martínez, José Antonio Martínez, Daniel Martínez i Adrián López acompanyats a l'escenari per diversos voluntaris de l'associació: Mª Esperanza Izquierdo, José Joaquín López, Antonia Cumbreras, Remedios Paez, Magdalena Gayà, Marta Muñoz i Nicole Serapio. A més d'altres voluntaris que estaven ajudant entre bambalines. Tots dirigits per Arnau Serra, sens dubte, l'home tot-terreny del teatre gabellí capaç de fer gaudir del teatre a tots aquells que es posen en les seves mans i, a més, capaç d'extreure el millor de tot aquell que puja a l'escenari. 
El teatre és un mitjà per expressar sentiments, per conéixer i explicar històries, per connectar amb altres persones. El teatre els dóna eines per aprendre a expressar i comunicar els propis sentiments, autocriticar-se, enriquir els seus mitjans d’expressió i la seva espontaneïtat. Fer teatre és treballar en equip, Escoltar l'altre, esperar el teu torn i saber que en un equip tothom és important i que es treballa per tirar endavant un projecte comú. Idò aquest col·lectiu ha demostrat que sols necessitava una oportunitat. Ho han fet i ho han fet be. Molt bé. La seva autoestima personal i col·lectiva s'ha potenciat. Ho han aconseguit.
A través de quatre contes clàssics: Na Caputxeta, la rateta presumida, els tres porquets, en Patufet i na Blancaneus, amb ajuda d'alguns figurants voluntaris han interpretat diversos papers i s'han sentit protagonistes.
Han aprés diàlegs, s'han disfressat i posat a la pell d'altres personatges. Han expressat alegria, ràbia, sorpresa...
Han aprés que amb un petit detall pots convertit-te en un altre personatge.
I que cada un ho havia de fer be perquè tot sortís bé. Per tant calia ser capaços de tenir control de sí mateix.
Sols, damunt l'escenari.
Les imatges són prou belles i eloqüents.
Amb en Patufet treballaren el teatre negre. Un món de sensacions amb veu en off.
I acabaren tots damunt l'escenari amb na Blancaneus
Aquells que coneixem alguns d'aquests nous artistes no ens podíem imaginar mai que serien capaços d'aconseguir aquest domini del seu cos i de les seves emocions.
I és que molt sovint ens cal confiar més en aquells que més els hi costa.
I que no hi ha res impossible.
En acabar, es desfermà l'eufòria. L'alegria traspuava tot l'escenari. Ho havien aconseguit.
N'Arnau agafà el micro però, els actors li prengueren. Necessitaven xerrar. Expressar la seva alegria. Això és el teatre, les emocions a flor de pell, un mar d'emocions.
Finalment, Arnau agraí el suport de tots i reconegué que cada assaig era una història diferent però que les emocions que es viuen en un grup de teatre són molt intenses i que el retorn cap a la seva persona és d'un 500% en aquest cas encara havia estat molt més gran, un 2000%.
Un equip de bandera que esperam tornar a veure als escenaris. Enhorabona a tots!!!!
