La intel·ligència lul·liana es va transmetre dia 21 de maig a la plaça des Sitjar , en el transcurs del Mercat Medieval, quan el grup Nou Romancer va escollir a Toni Gomila per conduir l'espectacle que porta el nom de Les barbes de Llull. Els intèrprets, veterans als escenaris catalans, varen oferir un concert molt acurat.
Es va debatre entre els assistents si la plaça era l'espai idoni per aquesta actuació o si més hauria valgut la pena cantar al Teatre de Capdepera. És cert que el renou ambiental, el trull de la gent i altres incomoditats afectaven una mica l'espectacle, no obstant, es pot dir que cap espai com la plaça del Sitjar per anar amb conjunt amb l'ambient joglaresc i desenfadat que el grup i l'actor varen saber aprofitar per dur a terme el seu espectacle. La veritat és que el lloc ens transportà a l'Edat Mitjana i les taulades eren plenes i els gabellins ocupaven la primera fila. Toni Gomila, no deixà de fer bromes constants amb el públic assistent i llançà qualque figa als gabellins que acudiren a la cita. També qualque ditada de mel oferí Toni, rere les barbes d'un Ramon Llull molt ben caracteritzat.
"Doblers fan bé, doblers fan mal, doblers fan l'home infernal" cantava la banda d'en Pere i companyia. Cada peça tractà sobre qualque llibre de Llull: Blanquerna (que segons va dir Toni Gomila, no és un carrer), Llibre d'amic i amat, etc. foren les fonts d'aquests músics de formació humanística, com és el cas de Miquel Àngel. Aquest grup, que havia omplit el Teatre principal quan presentà el seu disc "El lladre de les taronges", ha acabat de tenir molt bona acollida amb aquest darrer treball. El grup ha sabut connectar a la perfecció amb l'actor de Manacor, que ja s'havia ficat sota la pell de molts d'altres personatges de la història de Mallorca, com, per exemple, don Joan March, Jaume I o el Mascle Ros.
Posteriorment, la sàtira política també prengué part d'aquesta funció, que va fer riure a més d'un espectador i va agradar d'allò més; des de l'al·legòrica interpretació del Llibre de les bèsties en una tècnica de titelles, on l'actor emprava figures de plàstic, que li serviren per fer un repàs a tota la plana política local i nacional, fins a la interpretació sui generis de la il·luminació de Ramon Llull, en realitat un enlluernament després de tant de temps ficat dins la cova de Randa. En un altre tema que interpretaren, tenia com a eix central Siria; l'actor demostrà que Llull és un autor de completa actualitat, capaç de tractar qüestions com la guerra o l'amor.
Finalment, es pot dir que el concert va complir amb les expectatives i el tàndem Gomila-Nou Romancer, no sols ens apropa més a Llull, sinó també a la música folk de la banda que neix per la intel·ligència i mor per l'oblit, fet que s'espera que no passi mai.
