No es però, la definició que donaríem a l’obra d’Arnau Serra vista aquest cap de setmana al Teatre de Capdepera. Ni feta sense cura, ni sense tècnica i molt manco amb un resultat groller.

Perquè els espectacles que Arnau Serra posa en escena venen sempre amb un segell de qualitat afegit. Tant  si parla’m d’escenografia per simplista que aquesta sigui com si ens fitxa’m en l’ambientació lumínica i sonora que impregna a totes les escenes el tenir cura de tots els detalls es el “modus operandi” habitual d’aquest guionista i director.

Qualitat que es deixa veure en les històries i els diàlegs, en els moviments i posada en escena de les seves paraules  per part dels actors que lògicament acaben també impregnats d’aquesta qualitat i ho poden transmetre al públic amb les seves interpretacions.

Aquesta es la primera obra de les que podrem veure d’ Arnau amb els grups de joves i nins del Centre Jove de Capdepera, es tracta del grup del més grans, i clar l’experiència ja els fa anar bastant segurs damunt l’escenari.

Matussers ho podem ser tots en algun moment de la nostra vida, deixar coses sense acabar, no saber prendre decisions, o simplement no estar a l’alçada del que els altres esperen de nosaltres. Pitjor es que ni tan sols estiguem a l’alçada del que un espera d’ell mateix.

Personatges que han deixat enrere l’adolescència i fins i tot la primera joventut i encara no tenen clar en quin punt de les seves vides es troben: una maquilladora indecisa, hipocondríaca, plena de pors que veu la fatalitat en tot el que l’envolta. Una actriu sense gaire carisma ni sort però amb molta mala llet, intolerant e inconformista. Un meteoròleg obsessionat en donar la predicció correcta i exacta cada dia, patint els atacs d’aquells que es senten afectats per les seves  errades. Una massatgista que no te clar si fa el que volia fer, l’estudiant que no trepitja les aules mai, en tot cas arriba fins al  bar de la facultat com màxim esforç i va encadenant fracàs rere fracàs, el psicoanalista a qui ni els seus propis pacients fan cas, que suporta estoicament les paranoies dels altres i a poc estar de necessitar teràpia ell mateix.

I per acabar d’enllestir aquesta rajada de personatges histriònics, matussers i rarets tenim la vident que tot ho veu i tot ho sap tant si es el passat com si es el futur i que es converteix en  l’única veu una mica coherent.

Tot i l’exageració dels comportaments d’aquests personatges és fàcil endevinar traces que troba’m en el caràcter de molts de nosaltres en un moment donat de les nostres vides. Especialment en aquesta etapa que com diem un ja es va plantejant que es el que toca fer, i no acabar d’encertar amb les passes a seguir de la mateixa manera que el meteoròleg no encertava amb la predicció correcta.