L'obra, que ha rebut el premi projectes escènics 2016 del teatre Principal, porta a escena una proposta suggerent on retrobar la societat mallorquina a mans del director Víctor Muñoz.

  Un espai escènic amb un decorat, on les parets són fetes de llibres que pengen d'un fil, un despatx d'ajuntament, un suïcidi amb causes sense resoldre...una història de suspens, on hi ha un transfons històric són els elements que el director Víctor Muñoz ha sabut combinar per traçar un argument que atregui l'atenció de l'espectador. Un arxiver comença a treballar a l'Arxiu de l'Ajuntament després que hi hagi hagut un suicidi. A poc a poc, s'anirà desvetllant un entrellat argumental que farà que esbrinem que rere un cas d'especulació urbanística, hi hagi l'encobriment d'un descobriment d'una ciutat antiga, la de GUIUM, que com Pol·lentia es conformava com les restes d'una ciutat romana a l'illa de Mallorca. No serà fins el final de l'obra, ben exposat que la trama cobra força i embolica a l'espectador per seguir-la amb inquietud. En aquest sentit, hem de dir, que els primers minuts de l'obra són una mica intranscendents. Així i tot, l'ambientació i la presentació de personatges és bona. Cal destacar, que amb un nombre escàs d'actors, s'aconsegueix crear un argument sòlid, que saben dur a bon port. D'una banda, el paper que juguen Eva Barceló, Enka Alonso y Toni-Lluís Reyes està molt ben interpretat, perquè saben que cal actuar amb energia i correcte decisió.

   Seguidament, hem de dir que la tensió dramàtica es manté en les converses telefòniques que l'antagonista realitza amb els seus companys i amb la veu que s'amaga a l'altra banda de la línea, que com un factòtum exerceix de clau poderosa i terrible, que manipularà i censurarà papers importants, que arriben a l'arxiu. El protagonista en aquest sentit en clau detectivesca, farà que el misteri es descobreixi a poc a poc, i la inquietud del públic per saber el desenllaç del drama creixi a mesura que les pistes es van resolvent: uns mapes, arxius que són eliminats, les reaccions dels personatges...Paralel.lament, els personatges protagonistes mantenen una relació amorosa, que es convertirà amb essencial per a poder col·laborar junts i desfer la maquinació temerària dels antagonistes, que volen reconvertir un solar, on s'amaga GUIUM, la Troia illenca particular, que alguns estudiosos situen a l'Oest de l'actual capital de Mallorca, Palma.

    D'altra banda, hem de dir que la il·luminació fa que el resultat de la posada en escena cobri força, especialment en la última escena de l'obra, on els personatges decideixen mantenir el secret d'una descoberta, com si entrar en el coneixement de la història i la cultura fos misteriós, com si fós una matèria sagrada que cal preservar, i així ho constatam. El fet que aquesta obra hagi obtingut el premi en Projectes escènics del teatre principal... no és casual, perquè el que aconsegueix fer la companyia La Fornal amb col·laboració amb el Teatre Principal és que el teatre català fet a Mallorca, arrabassi de colp tota la tradició costumista i convencional a la que ens té acostumats, que ens faci pensar que es pot fer bon teatre, lluny de la comèdia de costums, i que hem superat la mirada tradicional d'autocomplaença en la rialla jocosa i gratuïta. No, el teatre fet a casa també pot ser de qualitat, i tot i tenir certes mancances a nivell escenogràfic i resolutiu, que no desmereixen gens ni mica l'obra, no deixa de ser una bona obra. Aquestes faltes, tal vegada, siguin a nivell d'interpretació, on la força interpretativa no radica en la modulació de la veu, sinó en l'estandartització de l'actuació, tot i que el resultat col·lectiu és del tot ben aconseguit.

   Finalment, s'ha de considerar que els plantejaments de l'obra fan que es pugui relacionar amb una realitat ben propera, on els interessos comercials i polítics volen sobrepassar els béns culturals d'un poble. Per sort, l'esperança depositada pel director en els seus personatges fa que encara es puguin defensar un valors del tot positius i mantenir una actitud crítica en una situació històrica única. El valor d'aquesta obra és essencial, perquè atorga serietat al nostre teatre i l'omple de prespectives de futur. Esperem que tothom que l'hagi vista tengui el seu particular GUIUM. Llàstima que la pluja fés que menys gent s'apropàs al Teatre de Capdepera a veure una obra tan bona i tan interessant, tot i que se pot saber que no depèn de fenòmens meteorològics el viure la cultura com un preuat valor que només la Història pot revelar, com si fóra una ciutat dormida. Sort i endavant!