El passat diumenge dia 26, el cafè de “Can Patilla” va ser l'escenari, i no és la primera vegada, de la presentació d'un nou llibre de la col·lecció “Cap Vermell”. En aquest cas es tracta d'“Absurd profund”, la darrera obra, per ara, de Gabriel Mir, qui en aquesta mateixa col·lecció ja ens havia deixat una bona mostra de la seva fibra de narrador, amb aquell inefable “Black Llata Blues” que tan gratament ens va sorprendre.

Que un casinu fos l'escenari d'aquesta presentació no responia a cap mena d'esnobisme, sinó que més aviat s'hauria d'inserir en la línia de pensament d'un intel·lectual del prestigi de George Steiner. Aquest filòsof, escriptor i catedràtic, quan verbalitza la seva idea d'Europa, es refereix als cafès d'aquesta manera: El cafè és un lloc per a la cita i la conspiració, per al debat intel·lectual i la tafaneria, per al flâneur i per al poeta o el metafísic i la seva llibreta. És obert a tothom, però també és un club, una francmaçoneria de reconeixement polític o artisticoliterari i de presència programàtica (...) Mentre hi hagi cafès, la “idea d'Europa” tindrà contingut. Volem creure, per tant, que en Gabriel Mir i la seva troupe, en moments de dubtes seriosos sobre el futur del continent, devien pensar, amb bon criteri, que escollir un casinu per a aquesta cita intel·lectual era un acte de fe en la idea europea.

Pel que fa al llibre, no ens hi esplaiarem gaire, tota vegada que en aquesta mateixa revista hi podeu llegir les intervencions de Miquel Llull, Joan Cabalgante i del mateix Biel Mir en la presentació que va tenir lloc a “Can Patilla”. Tots tres oradors, cadascun des d'una òptica tan personal com interessant, ens engrescaren a llegir “Absurd profund”. Així mateix, no podem estar de dir, des del privilegi d'haver pogut anticipar aquesta lectura, quan la tinta encara era fresca, que l'autor ha cercat un pretext perfectament claustrofòbic per a desenvolupar un seguit de reflexions sobre la condició humana i sobre el model de societat que tots contribuïm a crear. El diagnòstic, sense ser afalagador, tampoc defuig l'esperança, i l'autor s'apressa a explicar-ho de bon començament: No m'agrada el món que estem deixant a les properes generacions i, per això, m'afegeixo als qui creuen que és possible una reorientació a partir d'accions particulars, pensant què fem, com ho fem i per què ho fem...”

“Can Patilla” es va omplir fins a l'últim racó, l'autor es va fer un fart de signar llibres i el casinu va cobrar la dimensió steineriana (es deu dir així?) de lloc de cita per al debat intel·lectual. A partir d'ara, “Absurd profund” farà el seu camí i els guanys que pugui deixar – això el seu autor ho havia posat com a conditio sine qua non – esdestinaran a organitzacions per a l'ajuda humanitària.
 

Enhorabona i gràcies, Gabriel Mir!