Diumenge dia 5 de març de 2017, en el teatre de Capdepera hi hagué la representació de l'obra Vida i miracles de n'Aineta dels matalassos, una adaptació teatral del conte original d'Antoni Mus, que dugué a terme el director manacorí,  Joan Manuel Albinyana, amb molt bona resolució, i interpretada notablement per Margalida Amengual, Catalina Riera i Joan Toni Sunyer.

   Primerament, podem dir que l'obra d'Antoni Mus, felanitxer de naixement,  i manacorí d'adopció ( no de bades treballava en el negoci de les perles), oscil·la entre el drama rural i el realisme màgic. D'altra banda, el títol de l'obra és una mica enganador, perquè tot i que sembla ingenu i infantil, no ho és gens. Res més enfora, perquè l'obra de Mus, explica la vida de n'Aina, que queda òrfena aviat i ha de cercar-se la vida ella mateixa. I ho farà quan ven el seu cos, la vida de la protagonista està plena d'incerteses i de foscors, que augmentaran amb la bestialitat dels homes que es topa, excepte quan coneix a Salemí, un nan, que inspirarà la tendresa de l'espectador, una tendresa que no demostren els altres personatges que l'acompanyen, ni l'entorn social, on es veu immersa.

   Seguidament, hem de considerar, que tot i ser una obra de 1977, es una obra contemporània, que tracta temes actuals, com la marginació de la dona, el rebuig segons la teva condició social i econòmica, també si no ets com els altres o tens una tara o una discapacitat física, així com les relacions entre homes i dones i els prejudicis sexuals. Hi ha un personatge al·legòric, que és la intuició, que establirà un diàleg amb la protagonista, un diàleg, en el fons, amb ella mateixa, que la porta a interrogar-se quin ha de ser el mitjà de subsistència, sense que la moralitat intervengui o amb una ruptura amb els patrons establerts per a una qüestió de necessitat. D'altra banda, a l'adaptació, la veu del narrador està representada per un personatge, que es mou a l'escena de manera àgil i ràpida, que canvia de posició constantment, per dir el seu discurs. El llenguatge és viu i es recuperen paraules i expressions de temps enrere, ara en desús, sobretot per part d'alguns dels més joves. També, cal considerar que la interpretació dels autors és magnífica, amb experiència a diferents companyies com a Capsigranys. Hem de dir, que la història, el fet de resumir 30 pàgines de conte en una obra de teatre, fa que certs episodis desapareguin, i que el final de la història canvii i es suavitzi. Així i tot, la representació conserva la frescura i el dinamisme que se li pot demanar a qualsevol representació d'un autor important a nivell illenc i d'abast universal.

   Finalment, podem afegir que el joc de llums és l'adequat i que la tècnica escollida per l'escena més controvertida de l'obra és la de les ombres xinesques, en una original elecció. Al centre de l'escenari un llit de proporcions desmesurades, gairebé rondallístic, forma part de l'atrezzo senzill de l'obra, un llit que es va cobrit amb els cinc matalassos, cinc teles de diferents colors, en aquesta ocasió, que donaran nom a la protagonista. Així doncs, estam davant una gran obra de la companyia Desbuc, que tots aquells que no l'hagin poguda veure no s'han de perdre per a poder captar el missatge que els volen fer arribar l'autor, els actors i el director de l'obra. Hem de dir, que els membres del club de lectura de la biblioteca de Capdepera varen poder gaudir d'una tertúlia després de la representació amb els actors i director de l'obra, previa lectura del text, que va servir per arrodonir un acte dramatúrgicament intens i memorable.