El vespre de divendres 17 de febrer de 2017, el grup Dancers in black, va presentar un nou espectacle. Els ballarins eren joves entusiasmats amb el seu projecte, que feren un conjunt de coreografies ben elaborades, amb una naturalitat sorprenent.
L'escenari estava senzillament decorat per fileres de globus blancs i blaus, i la tarima i les escales per unes lletres que posaven "DANCE REVOLUTION", el nom de l'espectacle que es presentava; a cada costat de l'escala de l'escenari, hi penjaven unes tires daurades. Res més, la senzillesa de l'espectacle ens proposava una sobrietat que anava contrastada amb el tipus de show. Tot i així, la música que es ballà va ser principalment tecno i disco. La primera dansa va ser per recordar la música dels anys 70 i 80, disco, amb ritmes animosos.
Seguidament, David Alarcón, presentà l'espectacle. S'estrenava com a presentador i va mostrar la seva cara més amable i humorística, amb algun acudit, que va servir per guanyar temps i fer riure els espectadors, un públic entregat totalment, format principalment per amics i familiars. En les escenes de diàleg, l'altre ballarí que intervení va ser l'incombustible Christian Porras, que també oferí una demostració sense complexes d'una dansa animosa i engrescadora.
Després, les joves ballarines, capitanejades per Zoraida López del Toro (que s'ha classificat per un concurs de ball a nivell nacional, en segona posició) va desprendre pura energia sobre l'escenari, acompanyada per un grup de ballarines que ho entregaren tot. Ballaren música disco, amb reminiscències dels jocs d'ordinador samplejats i canvis de revolucions, que feien que l'espectacle tingués forts canvis de ritme. La dansa sobre les versions dels anys 90 de El príncep de Bel Air i altres sèries varen ser notables.
Posteriorment, hi va haver una combinació d'actuacions en solitari i en grup, també utilitzaren en una ocasió la cinta de gimnàstica i trucs de teatre negre, amb els guants blancs en moviment i alguna prenda blanca, també, que es convertia en fluorescent. A més, Christian va fer un ball sota la llum de l'estrobo que deixà al públic bocabadat. S'ha de considerar que entre el jove grup de ballarins hi havia una mare que s'entregà de valent a l'espectacle i que interpretà a Michael Jackson, en un sentit homenatge, que serví per tancar l'espectacle.
En definitiva, l'espectacle presentat pels joves ballarins serví per animar a tots els assistents, i el video que posaren a manera de making off va mostrar el treball i els assajos d'aquest grup que es presenta com una família. Un bon espectacle, que tal vegada manca de poliment entre cada ball. També hem de dir que la música d'aquest tipus d'espectacles, podria sonar un poc més fluixa i seria igual de emocionant. Esperem doncs que la dansa els acompanyi i els hi auguri un llarg futur sobre els escenaris. 
