El viatge del Sr. Malaspina va agradar al nombrós públic que es congregà a l'estrena (dia 3 de febrer) d'aquesta divertida comèdia, ambientada principalment en el Londres de Shakespeare de 1570, aproximadament, quan encara abraçava la seva joventud, tot i que també apareixen altres llocs com l'Índia, o un remot lloc del futur, on un ambiciós escriptor, Malaspina, realitzarà un viatge en el temps per anar a acabar amb la vida del jove dramaturg.



El repertori, que compte amb uns joves actors que, tot i que presenten algunes mancances a nivell de dicció, fan un papers més que notables, on es deixen la pell, i arranquen el somriure del públic, bastant entregat a la funció, actors com Juan González, J. Manuel Pérez, Lorena Santos, Mary Fernández, Manuela Ferrer, Cris Sureda, Olga Montoro, Raúl González, Claudia Páez, Clara Ginard, Mary Giscafre, Mila Leiva, Maria Mir o Melita Mustafà conformen un repertori que sap coordinar-se i mantenir l'humor actoral sobre l'escenari. Hi ha un punt important en l'obra de Patricis i és que es serveix dels mecanismes del cinema i la televisió i els incorpora a l'escena teatral. És destacable el duet còmic dels ajudants i que venien a representar el paper del bufó i el contrapunt del llibertí d'en John, el pare de William, com a personatges que feien riure el públic.

L'argument és bastant senzill, tot i que la trama presenta un nus, que fa que l'auditori vetlli pel desenllaç. A la primera escena, un senzill atrezzo, format per una màquina d'escriure, una taula i un òrgan que toca el criat Igor, ambienta un moment que pot recordar la pel·lícula El jovenent Frankenstein ( de fet, el protagonista és alt i duu la cara pintada de blanc com ell), on sona la Fuga de J. Sebastian Bach, que omple tota l'escena i part del pati de butaques. Malaspina, escriu una novel·la que, en mans de la seva filla, passa a ser, ni més ni menys, que Romeu i Julieta de William Shakespeare, així és acusat de plagi, i perquè aquesta raó no el tomi i el porti a ser un escritor fals, la seva ambició el porta a la idea de viatjar en el temps per a poder matar a Shakespeare, però la seva dóna, la filla i un seguit de personatges positius lluitaran per impedir-ho. D'altra banda, és molt destacat el paper còmic que interpreta a una serventa, que té uns trets andalusos en el parlar, que la fan d'allò més simpàtic, acompanyat per una gestualitat que la duu a expressar-se en extrem; ella, "La Queli", de vegades farà l'acudit fàcil (com el de treure un paquet de "quelitas" per explicar el seu nom), però d'altres ens arrancarà un somriure de la cara amb una desimboltura i un "salero", molt adequats. Notable també el paper del jove Shakespeare, que representa els aires de noblesa i els desitjos de voler canviar el món que l'envolta, afany que hauria de tenir tot escriptor, i que l'actor també jove que el representa, ho aconsegueix bastant bé, de fet, en moments on és temptat, no es deixa véncer fàcilment i decideix transformar les situacions, com la de la criada d'una impertinent i castigadora burgesa, tot i que no deixa de ser un nin, en ocasions és tractat com un home, com en presència d'una prostituta.





Posteriorment, hi ha una escena que deixa veure la genialitat del director, quan els dos personatges còmics, histriònics gairebé, ocupen la part d'abaix de l'escenari per dirigir-se al públic, que és tractat per un d'ells com a ninot del destí, com a pepa estojada per la bruixa vident, que forma part de la creació i és creada, alhora, que ens pot recordar certa filosofia unamuniana, pensament que apareix a les seves nivolas, com Niebla. Aquesta genialitat, ve acompanyada d'un refrec sexual que també excita la ment sàdica d'aquest particular personatge, encorvat, vestit amb una caperutxa negra i unes teles vermelles als braços que li fan d'ales, el criat fidel que conforma un duet amb Igor, l'altre criat que de vegades són tractats com dos personatges d'animació, extrets d'una pel·lícula de Walt Disney o fins i tot d'Anime, un recurs d'audiovisuals, que ha sabut treure profit el director; el més histriònic i cridaner, no abandona la seva ama, la bruixa, que parla per un micròfon, amb una mica de reverberació. Malaspina, recordarà davant la bruixa, en un apart còmic que el Deus ex Machina, que li proposa la vident, no és més que un acudit que empren els guionistes de segona quan no saben com sortir d'una escena. Mentrestant, el jove William ja ha partit de casa i la mare: beguda i defraudada, no creu en la genialitat del seu fill, i han de venir del futur per fer-li entendre que el seu fill serà un geni.

Un aspecte que també cridà l'atenció va ser la ironia emprada per l'autor alhora de parlar de certs temes com la llengua (en acudits tan bons com "aquí es pot parlar català, estam a Anglaterra", que s'aproximen al limerik i al nonsense), o l'hàbit del tabac, o el sexe i la prostitució. Penso que és una història ideal per a ser representada en escoles, on els adolescents puguin aprofitar aquesta aproximació a la literatura amb el leit motiv inicial i a més aprendre valors com l'amistat i el sentit de la justícia.

  Finalment, destacar el paper de tots els intèrprets i la il·lusió per una posada en escena considerable i una direcció magnífica. L'única objecció a esmentar és que aquell "preguem que desconnecteu els telèfons mòbils" que es diu a l'hora de començar una funció encara no s'ha assimilat per una part del públic que assisteix al teatre, segur que més d'un director se'n ha assabentat. En definitiva, una divertida comèdia, plena d'enginy i de bon humor, segur que repetireu, al manco els dos dies. Molta merda!