Alguns ja sabíem les aptituts i les actituds de Jordi Santamaria, quan va arribar a l'IES Capdepera i que tan formalment va rebre l'anterior directora: un professor d'història que va venir de la Comunitat Valenciana i que decidí crèixer entre nosaltres i fer-nos crèixer, també. Ara ho fa com a editor d'un nou projecte: el volum del Dimonis de Mallorca il·lustrat per la mà creadora d'artistes provinents del còmic com són Àlex Fito, Rafel Vaquer, Tomeu Pinya, Jaume Balaguer, Pepmi Garau, Margalida Vinyes, etc. La part de Capdera l'ha dibuixada Flavia Gargiulo. El llibre ens pot recordar l'"On és en Wally?" que tan insistentment buscàvem a la nostra jovenesa, però aquell homenet amb gorra d'alpinista i jersey de retxes vermelles ha estat substituït pels dimonis de diferents pobles de Mallorca: Son Servera, la Colònia de Sant Pere (Artà), sa Pobla...i com no podia ser d'una altra manera, Capdepera, i també un Sant Antoni que surt a la coberta.

A la sala de plens de l'Ajuntament hi va haver nombrosos assistents: de la Confraria de Pescadors, de l'esglèsia, de l'Obreria, etc. i un encuriosit públic infantil que va viure de ben a prop l'esdeveniment en qüestió. L'acte el va presentar el president de l'Obreria, Kiko Melis , que deixà palesa una vegada més la seva habilitat d'enredar (en el més bon sentit de la paraula) l'artista, perquè dibuixàs la vila amb molt més que encert, això sí, amb Can Patilla un poc més descol·locada del que estam acostumats. Així i tot, i no és perquè fossim del lloc el qüestió, la il·lustració de Capdepera ha quedat com una de les més maques del recull, que també es mostra amb encert i cert estil naïf al de la Colònia o al de Manacor.







Els dibuixos conviden a la festa, que sembla ser que s'aproxima, quan alguns pobles ja la festegen d'allò més. Seguidament va parlar en Jordi, l'editor, sobre les raons que l'han portat a publicar tan bell objecte: Capdepera per a ell va ser com una segona pàtria, que el va acollir amb els braços oberts. Aquí ha fet molts d'amics, ha impartit classes magistrals, ha obeït les regles del joc, encara consell ens donava: un "i no podeu cercar res a la wikipèdia", que més d'un alumne recordarà. La cura en l'edició l'ha portada a terme amb consciència, car també ens recordava l'edició de Maus i la seva afició al còmic a mi i al secretari de l'institut. El llibre formarà part del bagatge de llibres destinats a la literatura infantil i juvenil, destinats al tema de la cultura popular de Mallorca.

Finalment, es donà pas a la il·lustradora, Flàvia Gargiulo, a qui es veia amb una gran energia i  entusiasme, també amb una serenor radiant, que confirmaven que s'havia deixat engrescar pel president de l'Obreria per dur a terme la seva part. Després es va oferir als més menuts en un enfilall de preguntes que ens deixaren esmaperduts i somrients: " Per què treuen foc per la gola els dimonis?" Alguns més espavilats ja s'havien avançat i varen localitzar els dimonis. Tots vàrem riure, i en Quico contestà: treuen foc els dracs. Encara amb els interrogants a la boca. L'artista els va convidar a tatuar-se un dimoni o a dibuixar sobre la taula de plens dimonis de coloraines. L'estampida de nins, de ben segur, donà què fer a la il·lustradora. Tots els assistents quedaren contents amb aquesta nova iniciativa, que no deixà indiferent a ningú. Ja heu trobat el dimoni gros?