Aquest dies hem pogut gaudir tres experiències teatrals ben diferents, però molt interessants totes elles: dues al Teatre de Capdepera, i una a la plaça de l’Orient.

La primera obra, dimecres 7, va ser un monòleg interpretat per Catalina Solivellas, presentat per El Somni Produccions, basat en la novel·la de Xesca Ensenyat Quan venia l'esquadra. El text ha estat adaptat per Joan Yago i la direcció va ser de Joan Fullana.

L’actriu se’ns presenta a la cuina de ca seva, una cuina petita i senzilla com la de qualsevol casa senzilla i petita, pobre, popular. Podria ser de qualsevol poble, però el text ens condueix a una casa de primera línia de costa al Port de Pollença de fa més de mig segle. Amb la mateixa senzillesa amb que cuina un arròs i escata i neteja els raons que posarà en el caldo, va presentant la vida local d’una Mallorca  que cada vegada menys persones recorden, amb els seus moments durs i els contrastos que hi posaven alegria. Un text llarg que l’actriu expressa amb la delicadesa que aquestes memòries històriques es mereixen.

L’endemà dijous tinguérem una obra radicalment diferent, també al Teatre de Capdepera. Amb dues parets i un parell de portes la companyia Res de Res ens oferí l’obra Fuga, un espectacle visual amb ben poca paraula on els quatre actors combinen els moviments verticals oposant-se a la gravetat de la Terra, les danses penjats d’unes cordes, el mim i una música triada per a la incomoditat que mantindrà l’espectador tens en tot moment, pendent de les accions dels actors i actrius. Un viatge teatral que vol recordar-nos la fragilitat de les relacions humanes i la llibertat.

Diumenge 11, en el marc del Mercadet dels Comerciants a la plaça de l’Orient, vàrem poder contemplar una obra estructurada a partir de canyes de bambú de grans dimensions. Vincles ens oferí equilibris de circ de gran plasticitat amb tocs d’humor, molta elegància de moviments gràcies a la tècnica i a la força física amb que aquesta companyia de Sineu està conquerint els espectadors d’arreu. Són d’aquelles actuacions que fan fàcil pujar una corda agafat només amb les mans... i amb els peus per amunt! O mantenir en equilibri una gran estructura i quatre persones al damunt, o moure’s per la plaça sense tocar de peus a terra, literalment.

Resumint: tres propostes de teatre de gran qualitat. Malauradament, a les dues actuacions al Teatre de Capdepera hi va assistir poc públic, una trentena de persones a cada funció, algunes d’elles vingudes de pobles veïns. La pregunta de sempre: massa oferta cultural, poc interès o bé altres raons que desconeixem?