Els professionals del teatre tractaren el tema i feren pujar les dones a escena
El passat dissabte 19 de Novembre, en commemoració del dia de la violència de gènere, pel mòdic preu de cinc euros, el teatre de Capdepera acollí dues peces teatrals breus sobre el tema esmentat. La proposta passava per fer pujar el públic a l'escenari, asseure'l allí, per compartir in situ i més directament, les peces dramàtiques. El públic pujà a l'escenari, passades les 21:30, tot i que l'acte estava anunciat per aquesta hora. Una presentadora ens recordà la raó per la qual un públic heterogeni i divers s'havia congregat a l'esdeveniment, quan va fer esment a la última dona assassinada per la seva parella, recentment, a l'illa de la calma, que no és tanta. Seguidament, després de fer esmena a altres actes infames, donà pas als actors i a les dues obres que es representarien: INTERRUPTUS i URGÈNCIES 24 h.
En primer lloc, es representà l'obra INTERRUPTUS, l'autor i director de la qual és Ferran Bex, amb la posada en escena dels actors Maria Rosselló i Xavier Núñez. El tema va ser el de la cita a cegues per internet. Hi havia un escàs atrezzo que consistia en una taula de bar i unes copes, es tractava de l'encontre de dos personatges que entren dins el joc de la seducció. Interessant la proposta tècnica a manera de retxada de disc, que feia que els personatges repetissin una mateixa paraula. Ell nerviós i interrogat hàbilment per la dona, cau a una teranyina de preguntes que, de mica en mica, l'arrecona i el deixa en un carreró sense sortida. Ella, sensual i inteligent, sap dominar la situació i vèncer els prejudicis, on ell i nosaltres com a espectadors estam immersos. El desenllaç està ben resolt.
D'altra banda, la segona peça va ser URGÈNCIES 24 h, de Carme Planells, dirigida magistralment per Luca Bonadei, i interpretada per les incombustibles Aina Cortès i Irene Soler. Peça còmica que presenta el tema del rol de gènere, que ens sorprèn i ens posiciona des del primer moment. Un llanterner, fantàsticament interpretat per Aina Cortès, que esmola el seu caràcter a cada paraula, es enviat a un bar, on la madona té una averia a les canonades. La tensió dramàtica porta a l'espectador a veure com una situació quotidiana es pot convertir en una vertadera lluita contra els prejudicis pel rol de gènere. Irene, que interpreta notablement a la cambrera del bar és interrogada per un operari, encès pels tràfecs de la feina d'una dona, que ha de lluitar en una professió tradicionalment i trista d'homes, perquè l'heretà del seu pare. Les anades i vengudes i les situacions còmiques feren divertir els assistents.
Finalment, podem dir que les dues obres agradaren en general, a un públic que hauria pogut ser més nombrós del que era. La novetat de fer pujar les dones gabellines i alguns gabellins a l'escenari va ser divertit i a l'hora va fer que l'obra semblés més directe i propera. El teatre ens presentà el tema, i esperem, doncs, que el tema de la violència, la societat no el converteixien una peça de teatre, i el dirigeixi cap a la igualtat de gènere amb igualtat d'oportunitats.
