"Miquel Flaquer ens obsequia amb un volum que constitueix, al meu entendre, la primera monografia científica sobre el socialisme en un poble de Mallorca. Tot i que l’autor la considera, modestament, una simple crònica, la seva tasca no s'ha limitat ni molt menys a transcriure l’àmplia documentació inèdita que ha exhumat"

.
David Ginard i Féron és professor i historiador mallorquí, Llicenciat en Història (1989) i doctor en Història per la Universitat de les Illes Balears (1997). Especialitzat en història del moviment obrer; resistència i repressió durant la Guerra Civil i el franquisme; economia i condicions de vida durant la postguerra, i moviment de dones sota el franquisme. Ha publicat mig centenar de treballs en obres col·lectives d'àmbit nacional i internacional.  Ha tingut al seu càrrec una vintena de ponències en congressos científics. Ha impartit classes i seminaris a diverses universitats espanyoles i estrangeres; entre d'altres, en el seminari Summer Termn 2008 del Cañada Blanch Centre for Contemporany Spanish Studies, London School of Economics and Political Science (Londres), dirigit per Paul Preston.

David Ginard diu al pròleg del llibre:

Miquel Flaquer ens obsequia amb un volum que constitueix, al meu entendre, la primera monografia científica sobre el socialisme en un poble de Mallorca. Tot i que l’autor la considera, modestament, una simple crònica, la seva tasca no s’ha limitat ni molt menys a transcriure l’àmplia documentació inèdita que ha exhumat

Per poc que un grati en les fonts primàries, pot constatar que la història local illenca de 1900-1936 està farcida de mútues, cooperatives, sindicats, comitès de partits obrers, locals, setmanaris i cases del poble que permetien vehicular les propostes alternatives al llarg de tota la geografia mallorquina. Només d’aquesta manera es pot entendre que les mesures repressives adoptades a partir de l’estiu de 1936 pels alçats contra la República, lluny de ser una anècdota, afectassin milers de persones de totes les comarques de l’illa.


…

El llibre que els lectors tenen entre les mans constitueix una aportació de primera magnitud en la tasca de reconstrucció d’aquest passat encara desconegut. L’autor, Miquel Flaquer Llull, porta ja un bon grapat d’anys compromès amb la recuperació de la història contemporània de Capdepera juntament amb d’altres com Josep Terrassa i Flaquer o Carme Capó i Fuster. En són un bon exemple la sèrie d’articles publicats en la revista Cap Vermell, l’aplec de textos Maç de fulls escollits (Documenta Balear, 2012), l’impuls del llibre d’homenatge al destacat dirigent socialista Joan Nebot i Vaquer –Joan Rai i el seu petit país (Documenta Balear, 2008)– i la seva suggerent contribució en l’important volum col·lectiu sobre El metodisme a Capdepera (Documenta Balear, 2014), en què també participaren Terrassa, Capó i Pere Fullana, entre altres historiadors.

Tot plegat, la tasca d’aquest conjunt d’investigadors ha permès d’avançar notablement en els darrers temps dins el coneixement i l’explicació de la difusió en el municipi de llevant de fenòmens de dissidència política i religiosa com el metodisme, l’espiritisme, el republicanisme o el socialisme. L’existència d’una esponerosa artesania del garballó, els vincles amb Menorca, l’elevat nivell d’alfabetització i la incidència de diversos col·lectius professionals o de residents estrangers oberts a les idees de progrés n’explicarien, en part, el fenomen.
…

Flaquer ordena i analitza les informacions rescatades amb indubtable rigor i sentit crític i, gràcies al seu bon coneixement de la història local i de la bibliografia especialitzada, les sap contextualitzar adequadament dins el marc global de la història del socialisme balear i espanyol, i les relacions de poder en el municipi de llevant. A més a més, té l’encert d’ampliar la seva mirada molt més enllà de la simple descripció dels esdeveniments polítics tradicionals –els resultats electorals, els canvis en les cúpules dirigents, les iniciatives dels regidors a l’Ajuntament...– per atorgar la rellevància que es mereixen a aspectes propis de la cultura i les identitats militants com les efemèrides, els himnes, els rituals –batejos, noces i enterraments laics–, les representacions teatrals o les escoles obreres.
…

Felicit Miquel Flaquer per unes pàgines que, a partir d’ara, resultaran de lectura obligada per a qualsevol persona interessada en el coneixement de l’època contemporània a Capdepera i en la història del socialisme a Mallorca.

Tenim una cita dia 26 de novembre al teatre de Capdepera per felicitar Miquel Llull, congratular-nos d'aquest estudi i comprar el llibre.

El llibre consta de 340 pàgines i dels capítols següents:

PRÒLEG, de David Ginard 
PRESENTACIÓ de Bartomeu Alzina 
INTRODUCCIÓ

I. EL PRIMER OBRERISME I SOCIALISME A CAPDEPERA (1900-1930) 
1.1 Els antecedents: la Unió Obrera Balear, La Palmera, els republicans i els metodistes.
1.2 Primeres passes del socialisme a Capdepera 
1.3 La fundació de les diverses societats obreres i la seva evolució
a) El Renacimiento Obrero 
b) Joventut Socialista
c) Grup Femení Socialista
d) Agrupació Socialista
1.4 La intervenció en la política .
1.5 El socialisme durant la dictadura de Primo de Rivera
1.6 La qüestió nacional 
1.7 La reorganització dels socialistes gabellins (1930-1931) 

II. EL PRIMER DE MAIG A CAPDEPERA (1910-1923)
2.1 L’origen del Primer de Maig 
2.2 Les celebracions gabellines 

III. EL SOCIALISME DURANT LA REPÚBLICA (1931-1936)

3.1 La República d’Abril (1931-1933) 
a) Les eleccions municipals i les constituents de juny
b) La reorganització de l’Agrupació Socialista
c) Una escissió comunista? 
d) Les societats gabellines el 1932
e) La qüestió agrària
f ) El Grup Femení Socialista
g) El Primer de Maig
h) La qüestió nacional 
i) Polèmiques i lluites a la premsa 

3.2 Capdepera: un oasi espiritual?
3.3 El Bienni Negre (novembre de 1933-febrer de 1936)
a) Les eleccions de novembre de 1933
b) Lloguer de la seu social i altres cròniques 
c) Els Fets d’Octubre 
d) La mort d’Antoni Maria Alzina
3.4 El Front Popular i les eleccions de febrer del 1936 
3.5 Les Comissions Gestores
3.6 La batalla de la llata
3.7 A les portes de la Guerra Civil 

EPÍLEG 

APÈNDIX
I. Llista dels participants a la manifestació del Primer de Maig de 1932 
II. Actes de les Joventuts Socialistes, juliol de 1936 
III. Llista de les Causes contra republicans i socialistes
IV. Llista dels gabellins que passaren pel Tribunal de Responsabilitats
Polítiques esmentats al treball de Sanllorente (2005)
V. Llista dels Consells de Guerra a gabellins 
VI. Llista dels presos gabellins que es conserva a l’Arxiu
de la Presó Provincial de Palma

BIBLIOGRAFIA
ÍNDEX ONOMÀSTIC