Si ens limitàssim a canviar el nom dels temes interpretats, gairebé ens serviria la crònica de l'any anterior per a il·lustrar les imatges d'enguany del concert de Santa Cecília. El fet és que cada any, amb motiu d'aquesta festa, la música ens ve a rescatar d'aquesta mena d'ensopiment que ens agafa pel novembre, un mes amarat de certa malenconia i de dies que de sobte s'escurcen. Per això, que no pari la música!

Per no haver de canviar res d'aquella crònica d'antany, diguem que, una vegada més, l'auditori del Centre Cap Vermell s'omplí fins a dalt de tot, i que aquest públic fidel a la cita,  i entre el qual no hi mancava una bona representació de la colònia estrangera, es va lliurar sense reserves a les  interpretacions de les formacions participants. De manera que la sintonia entre l'escenari i el pati de butaques es va establir des del primer moment, i això, evidentment, va contribuir a l'èxit complet del concert.

En primer lloc, dirigida per Elionor Gómez-Quintero, la Coral Gabellina oferí quatre temes de musica popular, d'aquells amb què hom s'identifica sense esforç: No volveré, Vino griego, El cóndor pasa i Auras del Ebro. Amb l'acompanyament de Maribel Lliteres (guitarra), Catalina Alzina (guitarró) i Sílvia Rechac (piano i flauta), aquesta agrupació, ja amb molts de concerts a l'esquena i amb una solvència contrastada, es mostrà al bon nivell a què ens té acostumats i bé es pot dir que va contribuir a crear un clima musical molt confortable.
 

Tot seguit arribà el torn de la Coral s'Alzinar, que tampoc necessita de presentacions. Tots confiam que la seva actuació no ens decebrà, perquè mai ho fa, i en aquesta ocasió, tampoc. Amb n'Elionor Gómez-Quintero a la batuta i amb el suport de Maribel Lliteres i Andreu Parra (guitarres), Paco Pulido (baix) i Agustí Esteva (bateria), la coral encetà la seva actuació amb un tema de rel folklòrica, El baile, però de seguida se n'anà cap a un tipus d'obres en què sempre ha demostrat sentir-se còmoda, procedents dels grans musicals o d'allò que coneixem com el song book de la música popular americana. I així ens regalà The Lion Sleeps Tonight, Only You i Unchained Melody. Tot plegat, una molt bona actuació, també.
 

En tercer lloc, ens fou servit el plat fort de la vetllada, amb la Banda de Música, dirigida per Miquel Gayà, que acabà d'encendre els ànims musicals dels assistents i ens oferí dues mostres, distintes però no tan distants, de la seva capacitat interpretativa. Deim que no tan distants perquè, per començar, la Banda atacà el pasdoble de Soutullo, Puenteareas, una obra de reminiscències folklòriques gallegues i que forma part del repertori de la formació des de fa anys i panys. I, tot seguit, el Capritx espanyol, de Rimsky-Kórsakov, una obra exigent i que, com deveu saber, el seu autor també va compondre sota la influència de distints passatges de música folklòrica espanyola (d'Astúries i d'Andalusia, bàsicament). I si l'obra és exigent en la seva versió original, les dificultats potser són encara una mica més grans en l'adaptació per a banda, quan la corda, i especialment els solos de violí, han de ser substituïts per altres instruments, com ara el clarinet, en una successió de notes que semblaria impossible de resoldre. Bé, al llarg dels anys, en Miquel Gayà ha demostrat sobradament que es creix davant els reptes, per difícils que siguin, i que té una capacitat innata per a extreure totes i cadascuna de les capacitats de tots i cadascun dels seus músics. Amb la Banda, la complexa i brillant orquestració de Rimsky-Kórsakov (un geni en aquest aspecte) va omplir tots els racons del Centre Cap Vermell i l'ovació del final posà en relleu que el públic, tot, era conscient d'haver assistit a un d'aquests petits miracles musicals que, adesiara, s'esdevenen per ca nostra i que fan que, per exemple, el mes de novembre sigui més bo de dur.
 

I encara faltava la traca final. Banda i corals, gairebé cent músics i cantaires damunt l'escenari, tancaren el concert amb la Mazurca de las sombrillas (Luisa Fernanda), de Moreno Torroba, i Los nardos (Las Leandras), de F. Alonso, amb Bàrbara Femenies i Pere Llabata com a solistes. I com a colofó, l'Himne a Capdepera (E.Pastor-P.Orpí) per tal que l'apoteosi fos completa. El públic, dret, ovacionà com es mereixien tots els que havien fet possible la vetlada.
 

Durant l'actuació de la Banda, el director va fer la tradicional presentació dels músics que s'han incorporat durant el darrer any. Enguany han estat en Toni Giscafré (percussió), Joan Miquel Riera (clarinet) i la llorencina Maria Magdalena Dalmau (clarinet). Enhorabona a tots tres i molta música!.



Unes imatges dels directors en plena acció: