Dissabte tingué lloc al Centre Cap Vermell el lliurament de premis ATAPIB (Associació de Teatres i Auditoris Públics de les Illes Balears) de teatre 2015.
Tot just en el moment de començar l'acte, la pluja obligà a canviar d'escenari i el lliurement es va fer a una aula del Centre Cap Vermell. Destacar la presència dels màxims dirigents del Teatre Principal de Palma que volgueren donar suport a aquest acte.
Enguany el disseny del guardó és obra de GUSTAVO que ha cedit i signat aquesta bella figura de títol "Otello disfrazado de punki". Els guardonats quedaren gratament sorpresos de l'estatueta.
Tot just en el moment de començar l'acte, la pluja obligà a canviar d'escenari i el lliurement es va fer a una aula del Centre Cap Vermell. Destacar la presència dels màxims dirigents del Teatre Principal de Palma que volgueren donar suport a aquest acte.
Enguany el disseny del guardó és obra de GUSTAVO que ha cedit i signat aquesta bella figura de títol "Otello disfrazado de punki". Els guardonats quedaren gratament sorpresos de l'estatueta.
L'ATAPIB està integrada pels teatres de Alcúdia, Artà, Calvià, Capdepera, Lloseta i sa Màniga. Els premis s'atorgaren a:
Millor actriu: Catalina Alorda
Millor actor: Tomeu Amer
Millor direcció: Joan Fullana
Millor dramatúrgia: Joan Yago
Millor espectacle: Vincles del Circ Bover.
Millor actriu: Catalina Alorda
Millor actor: Tomeu Amer
Millor direcció: Joan Fullana
Millor dramatúrgia: Joan Yago
Millor espectacle: Vincles del Circ Bover.
El guardó a la millor direcció per Joan Fullana per l’espectacle Quan venia l’esquadra.
Una producció de 2015, d’El Somni Produccions. Un magnífic monòleg de Catalina Solivellas ( gran interpretació per cert) sobre un text de Xesca Ensenyat on es relata la seva visió del Port de Pollença als anys 50 i 60 del passat segle. Al mateix temps, ens submergeix en la Mallorca d’una època, en una societat amb nombrosos clarobscurs, on la presència de la religió, de la tradició i de les convencions socials tenen un pes enorme. El repte dramàtic no era gens senzill. No ho és mai passar un text de la prosa al teatre, i aquest cop tampoc no és una excepció, com tampoc no ho és fer-ho en format de monòleg, com no podia ser d’altra manera tant per la condició autobiogràfica de l’original com pel seu format literari, en primera persona. Joan Fullana decidí reduir a la més mínima expressió l’escenari i el va convertir en una petita cambra. En una paret es van projectant algunes imatges en una videocreació de Miquel Àngel Rayó.
Una autobiografia on queda reflectida de manera precisa la bona feina del director que ha sabut no interferir ni poc ni gens en el text, donant importància al que calia i, per descomptat, bona direcció a l’actriu, en una interpretació del tot creïble, que és el millor que es pot dir tractant-se de donar vida a un personatge real.
Lliurà el premi Pere Cortada dels teatres de CapdeperaUna producció de 2015, d’El Somni Produccions. Un magnífic monòleg de Catalina Solivellas ( gran interpretació per cert) sobre un text de Xesca Ensenyat on es relata la seva visió del Port de Pollença als anys 50 i 60 del passat segle. Al mateix temps, ens submergeix en la Mallorca d’una època, en una societat amb nombrosos clarobscurs, on la presència de la religió, de la tradició i de les convencions socials tenen un pes enorme. El repte dramàtic no era gens senzill. No ho és mai passar un text de la prosa al teatre, i aquest cop tampoc no és una excepció, com tampoc no ho és fer-ho en format de monòleg, com no podia ser d’altra manera tant per la condició autobiogràfica de l’original com pel seu format literari, en primera persona. Joan Fullana decidí reduir a la més mínima expressió l’escenari i el va convertir en una petita cambra. En una paret es van projectant algunes imatges en una videocreació de Miquel Àngel Rayó.
Una autobiografia on queda reflectida de manera precisa la bona feina del director que ha sabut no interferir ni poc ni gens en el text, donant importància al que calia i, per descomptat, bona direcció a l’actriu, en una interpretació del tot creïble, que és el millor que es pot dir tractant-se de donar vida a un personatge real.
El premi a la millor interpretació femenina és per a CATERINA ALORDA, pel seu paper d'HEDDA GABLER, que l'any passat va interpretar a la producció del Teatre Principal de Palma.
Fins ara, na Caterina ha participat en més de 30 produccions teatrals. Ella ens ha regalat grans personatges a través de les grans obres per les quals ha transitat.
L'any passat na Caterina va representar un paper molt complex i dinàmic, el de la protagonista Hedda Gabler. Hedda Gabler és un drama de l'autor noruec Henrik Ibsen; un drama que es presta a un gran interpretació femenina. I aquesta gran interpretació l'hem poguda veure en la feina magistral de l’actriu. Hedda Gabler és una dona dominadora, que mata i que mor. És una anti-heroïna que cerca la seva llibertat. L'obra al Teatre Principal va rebre un èxit extraordinari tant de públic com de crítica. Nosaltres ens afegim a l'aplaudiment general per la feina de na Caterina Alorda.
Lliurà el premi Pere Santandreu de l’Auditori Sa Màniga de Cala Millor
El premi per la millor interpretació masculina enguany recau sobre TOMEU AMER, per ESQUERDES
Actor manacorí especialitzat en les disciplines del circ. Ha fet dels equilibris i cabrioles a les escales tot un recital poètic. Membre de la companyia Hotel iocandi, nascuda entre Barcelona i Mallorca, i formada a més per Griselda Juncà i Joana Gomila.
Esquerdes, la seva primera obra amb la qual han estat seleccionats pel projecte Camins Emergents i guardonats com a millor espectacle de circ ZIRKOLIKA 2015.
Aquesta obra s´ha representat en molt d’èxit a múltiples festivals de Catalunya, Espanya i França .
És un cant a la dolçor, a la poètica dels moviments, a la relació entre persones, a l’amor més tendre, un joc entre el desig i la fugida on Tomeu encarna el paper d’antiheroi en una gran actuació d’un clown ple de sensibilitat acrobàtica.
Actor manacorí especialitzat en les disciplines del circ. Ha fet dels equilibris i cabrioles a les escales tot un recital poètic. Membre de la companyia Hotel iocandi, nascuda entre Barcelona i Mallorca, i formada a més per Griselda Juncà i Joana Gomila.
Esquerdes, la seva primera obra amb la qual han estat seleccionats pel projecte Camins Emergents i guardonats com a millor espectacle de circ ZIRKOLIKA 2015.
Aquesta obra s´ha representat en molt d’èxit a múltiples festivals de Catalunya, Espanya i França .
És un cant a la dolçor, a la poètica dels moviments, a la relació entre persones, a l’amor més tendre, un joc entre el desig i la fugida on Tomeu encarna el paper d’antiheroi en una gran actuació d’un clown ple de sensibilitat acrobàtica.
Lliurà el premi Carme Suárez de l’Auditori d’Alcúdia. El recull J M Albinyana en el seu nom.
El premi a la millor dramatúrgia que és per a JOAN YAGO i la seva adaptació de Quan venia l’esquadra.
Joan ha transformat un magnífic llibre de memòries, de Xesca Ensenyat (1952-2009) en un monòleg teatral:
“Procurar la salvació de tot allò que m’enlluernà fins els tretze anys”. Aquest text dona cos i coherència narrativa a un text no pensat per al teatre i que ja s’ha convertit en un clàssic.
Diuen que “Quan venia l’esquadra” és un d’aquells llibres que hauríem de llegir al manco una vegada a la vida perquè l’escriptora parla d’ella per parlar de nosaltres. Són les memòries d’una Mallorca pre-turística, les vivències quotidianes d’una dona del Port de Pollença que després de 40 anys es qüestiona la seva infantesa i joventut i expressa els records entre monges, cosidores, peixos, tortugues marines i “ marines americans” que donen nom a la novel·la. Escrita amb una llenguatge ric i fantàstic, per una dona que “quan vivia a vint passes de la mar, la trobava enfora”.
L’obra podria situar-se a qualsevol punt del Mediterrani perquè ens hi sentim identificats siguem de poble, de ciutat, de mar o de muntanya. Joan Yago forma part d’aquesta nova nissaga de dramaturgs que ens fa albirar en un nou futur teatral de les Illes.
Lliurà el premi Catalina Caldentey dels teatres de Calvià. Recull el premi Joan Fullana en el seu nom.Joan ha transformat un magnífic llibre de memòries, de Xesca Ensenyat (1952-2009) en un monòleg teatral:
“Procurar la salvació de tot allò que m’enlluernà fins els tretze anys”. Aquest text dona cos i coherència narrativa a un text no pensat per al teatre i que ja s’ha convertit en un clàssic.
Diuen que “Quan venia l’esquadra” és un d’aquells llibres que hauríem de llegir al manco una vegada a la vida perquè l’escriptora parla d’ella per parlar de nosaltres. Són les memòries d’una Mallorca pre-turística, les vivències quotidianes d’una dona del Port de Pollença que després de 40 anys es qüestiona la seva infantesa i joventut i expressa els records entre monges, cosidores, peixos, tortugues marines i “ marines americans” que donen nom a la novel·la. Escrita amb una llenguatge ric i fantàstic, per una dona que “quan vivia a vint passes de la mar, la trobava enfora”.
L’obra podria situar-se a qualsevol punt del Mediterrani perquè ens hi sentim identificats siguem de poble, de ciutat, de mar o de muntanya. Joan Yago forma part d’aquesta nova nissaga de dramaturgs que ens fa albirar en un nou futur teatral de les Illes.
El premi al millor espectacle és per VINCLES del Circ Bover.
El Circ Bover és una companyia de circ professional que fa 11 anys va emprendre la iniciativa de difondre les arts circenses a les Illes Balears, fins aleshores una tradició inexistent. La companyia produeix espectacles de creació pròpia, de circ modern, que combina les últimes tendències amb música en directe, teatre i dansa. Podem parlar d’una companyia consolidada que gaudeix d'un ampli recorregut nacional i internacional.
Vincles és un espectacle de circ contemporani. A partir d'un senzill element: les canyes de bambú. Amb elles, es construeix un espectacle amb l'objectiu de transmetre l'elegància i la tècnica a través d'un muntatge on els elements escènics primaris es transformen, juntament amb les emocions, i entre elles sorgeixen diferents números de circ. Ens mostra que partint d'allò essencial, s'arriba a la sofisticació i a la qualitat artística i tècnica.
Lliurà el premi Miquel Suau del Teatre de Lloseta el recull Sebastià Jordà en nom de la companyia.
Esperam poder veure alguna d'aquestes obres aviat a Capdepera.
Enhorabona al premiats.
