Hi ha vincles que la tradició literària ha sabut mantenir; un d'ells és el de l'escriptor i la ciutat i un altre és el d'escriptor i l'hotel. Basta recordar alguns noms: Oriente a Barcelona, Ritz, Géllert o el Plaza de Buenos aires, tots ells com a teló de fons del panorama literari contemporani. Aquesta vegada, la simbiosi ens toca de ben a prop: el predi de Son Jaumell serví com a marc incomparable de l'encontre amb el poeta i escriptor polonès Adam Zagajewski, organitzat per la Universitat de les Illes Balears, el PEN català i el mateix hotel Son Jaumell.
L'autor convidat és poeta i professor de la universitat de Houston, i assagista. Les seves obres varen ser prohibides durant el règim comunista a Polònia, ha estat guardonat amb nombrosos premis literaris com el prix PEN francès o el Neustadt. Ningú no t'espera quan no ets tu el convidat i molt menys si et fa ombra un dels millors poetes de la literatura contemporània. La seva residència és l'Hotel Son Jaumell, a Capdepera, Mallorca, un predi idíl·lic al camí que ens porta fins a Cala Mesquida, un singular lloc, on l'espai modern casa amb el paratge de la zona, amb figuera de moro inclosa, amb piscina inclosa, amb chill out inclòs, però no amb tot inclòs (perdoneu el calc, però està de moda). Una vela ens cobreix d'un sol que ha decidit fuetejar setembre amb tota la seva ràbia, tímidament les cares s'interroguen, cares conegudes, altres no tant, semblen escolpides per a l'ocasió: ulls blaus, pell blanca i cabell color de caoba; l'escriptor és al fons, el convidat, perquè n'hi ha tres que són ben a prop: Josep Lluís Aguiló, Miquel Àngel Llauger i Pere Antoni Pons: un luxe.
Després d'una recepció amb copa de cava, vengueren les presentacions i les besades, encaixades de mans; la investigadora Pilar Arnau, que també hi era, participarà en una taula redona amb dos monstres de la literatura com són Guillem Frontera i Biel Mesquida, aquest darrer també té una participació activa en el nou projecte Habitació 2016, juntament amb Sebastià Perelló, que deixa clar que hi ha una intenció de conjugar turisme i literatura en un marc bonic i en una acollida i recepció de figures importants del panorama literari europeu. Per altra banda, les autoritats de l'Ajuntament de Capdepera també han fet acte de presència: el batle, Rafel Fernández, que segueix amb cura els actes a favor de la cultura, i la regidora Carmen Corraliza, també present en esdeveniments d'aquesta categoria.
Seguidament, els convidats s'asseuen a les diferent taules redones que l'hotel ha preparat per a l'ocasió. El parlament del director de l'Hotel convida a sentir-nos com a casa, en una combinació d'arquitectura, art, turisme i gastronomia. A la meva taula comparteixo àpat amb Damià i Pere Antoni Pons, els dos fonaments de la literatura a Mallorca, no exagero. La taula la completen el poeta manacorí Josep Lluís Aguiló, que llegí un poema d'Adam i un de seu, i que està d'enhorabona perquè recentment li han traduït el poemari Llunari a l'anglès, la poeta Laia Martínez i López, que llegí un poema del seu darrer llibre Afollada; Andreu Manresa, director general d'IB3 Televisió i Cathy Sweeney. Adam Zagajewski i servidor estem esquena contra esquena, en taules diferents, a ell l'acompanyen el presentador de l'acte, el poeta, filòleg i polític Miquel Àngel Llauger, que acaba de publicar el poemari Zooscòpia. Ell s'encarregà d'adreçar unes paraules a Adam en polonès, fet que l'autor agraí amb una lenta i amable asseveració amb el cap. L'àgape va constar de la degustació d'uns plats de nova cuina, amb el segell d'Andreu Genestra: una escuma amb gust de cocarroi i una esferificació d'ensaïmada per a encetar-ho. Mentrimentres, la conversa era plena d'elogis cap a l'autor, un home que prové d'un país que històricament ha canviat vuit vegades de nom, i a qui l'exili va portar fins a l'arc de triomf de París. També a les paraules hi havia una remor d'era antiga, de batre a Son Jaumell, on parlàrem d'indrets com Polònia, Colòmbia, Dublin, Cuba...de noms com el d'Enric Sòria, Guillem Simó, Taltavull, Enric Casassas o dels Noucentistes, que mantingueren els fonaments del catalanisme. El segon plat no podia ser un altre que la llampuga, peix insígnia de la contrada gabellina, que ara sembla que s'acosta, cuinada de manera excel·lent, de gust suau. Enrique Juncosa, comissari d'exposicions i poeta, també hi és, en una taula contígua, i després del dinar llegí un poema dedicat al homenatjat. L'exili ha deixat a Adam una empremta de lentitud en el seu posat, sembla un home bondadós, carregat de paciència i humiltat, li agraden els gats i nedar, un descobriment per a ell, que prové d'un entorn de terra endins, de Polònia endins.
Després de les postres (una mousse de llimona amb aroma d'herba sana i eucalipte) seguim amb la reconstrucció de l'Europa castigada per la guerra, la vella Europa; parlam de poesia, de cinema (en citar films controvertits com Spotlight o En el nom del pare), de literatura i de vida. Posteriorment, alguns dels poetes presents recitaren els poemes en honor de la visita de l'intel·lectual. Els rajos de sol envoltaven el paratge i el blau immaculat feia de coixí de la mirada. "Llegeixo poetes vius i morts/ aprenc d'ells tenacitat, fe i orgull" escriu Adam en el seu poema "Autorretrat". I un home com ell ho ha de ser, tenaç, com un exiliat, com un refugiat que no té nom, ni país, ni lloc on regressar.
En definitiva, aprofitar la combinació de turisme i literatura per potenciar ambdues coses és una idea que sembla poc genuïna, però per si algú ho posava en dubte, ja és tota una realitat. Després, ja se sap: els comiats, després d'una acollida d'allò més digna, que dóna a entendre que els mallorquins som un poble hospitalari, que sap acollir, perquè alguna vegada l'acolliren, en un gest que els dignifica, en un gest que ens dignifica.