Estam acostumats a escoltar la gent de la Coral s'Alzinar, no debades són ja més de tres dècades que ens vénen oferint, amb gran regularitat, un grapat de concerts cada any. I sempre ho fa amb gran solvència i, cosa més important, amb la pruïja de fer-ho millor cada vegada. Amb tants d'anys d'anar pel món, la Coral ha bastit un vast repertori, per a totes les ocasions i per a tots els llocs, ja sigui damunt el moll a la Mostra de la Llampuga, a l'església, pel Carme o Sant Bartomeu, o en el Centre Cap Vermell, per qualsevol motiu. Per tant, la Coral tant ens pot oferir un concert de música popular com un d'espirituals negres o un altre de música del Renaixement. I, adesiara, el que fa aquesta agrupació és oferir-nos audicions d'etiqueta negra, d'aquelles que ens obliguen a contenir la respiració i posar-hi els cinc sentits, perquè no se'n pot tudar ni una nota.
Aquest va ser el cas, precisament, del concert del diumenge dia 10, a l'auditori del Centre Cap Vermell, al voltant d'un repertori en què la qualitat i el nivell d'exigència es donaren la mà per posar a prova els nostres cantaires. I aquests van respondre amb una actuació gairebé impecable, pràcticament rodona. Poques vegades S'Alzinar haurà sonat tan empastada, tan afinada, amb tants de matisos, tan ajustada rítmicament. Diguem-ho ja: n'Elionor Gómez-Quintero en va esprémer totes les possibilitats, fins a la darrera gota.
Per encetar la vetllada, la Coral ens oferí una obra que ha arribat als nostres dies plena de vigoria i reiteradament visitada per formacions d'arreu del món. Es tracta de la “Música per al funeral de la Reina Maria”, que el músic barroc Henry Purcell va compondre al 1694, amb motiu del traspàs de la reina d'Anglaterra, Maria II, esposa de Guillem d'Orange. Es tracta d'una marxa fúnebre, que consta de tres sentències (Man that is born; In the mist of Life, we are in Death i Thou knowest, the secrets of our hearts), enllaçades per una canzona, a càrrec dels instruments de vent i la percussió. De la composició de Purcell, per moments corprenedora i amb una estructura que sempre sona molt actual, S'Alzinar ens n'oferí una versió sense fissures, canònica. De manera que el concert no podia començar millor.
A la segona part, els cantaires van rescatar una obra que ja havien fet, anys enrere. Ens referim a la Missa de la Coronació (Krönungsmesse)en Do major per a cor, solistes i orquestra K.317, de Mozart. Aquesta missa (el compositor austríac en va arribar a endegar fins a 18) va ser escrita al 1779, quan Mozart comptava 23 anys d'edat, inicialment pensada per a les celebracions de Pasqua d'aquell any. Pel que fa al títol, li hauria sobrevingut perquè va ser interpretada amb motiu de la coronació de Leopold II (1791) o de Francesc II (1792), cosa que no està gaire clara. En qualsevol cas, es tracta d'una obra de gran solemnitat, amb passatges de gran expressivitat melòdica, i sempre en la línia de perfecció tècnica de Mozart. I també aquí la Coral s'Alzinar hi esmerçà tot l'esforç que calia perquè la partitura arribàs a l'audiència amb tota la seva amplitud i tots els registres originals. El ritme, amb canvis constants, va resultar ajustat fins a l'extrem.
I de propina, l'Al·leluia d'“El Messies” de Händel, conegut i celebrat pel públic. D'aquest, del públic, diguem que gairebé va omplir l'auditori del Centre Cap Vermell i que demostrà la seva absoluta satisfacció amb tot el que va escoltar, tant amb les sonores ovacions amb què premià cadascuna de les obres com en els comentaris que poguérem escoltar al final del concert.
Sota la direcció d'Elionor Gómes Quintero, la Coral comptà amb Bàrbara Femenias, Antònia Vaquer, Alejandra Cabello, Pedro Llabata i Vicenç Nadal, com a solistes.
I, a més, amb un conjunt musical que contribuí no poc a arrodonir les dues obres interpretades. Aquest va estar integrat per:
Maria Antònia Gomis, piano
Lluc Barbon i Caterina Barceló, violins
Natalia Dengra, oboè
Jaume Cerdà i Richard Stauber, trompetes
Toni Moltó i Xiscu Sancho, trompes
Miquel Gayà, Julià Ossés i Jeroni Alzina, trombons
Agustí Esteva, percussió
Enhorabona a tots ells, directora, cantaires i músics. I gràcies pel regal que ens varen fer diumenge, un d'aquells que s'agraeixen i s'estotgen en algun racó de la memòria per molt de temps. Aquí teniu el concert complet:
