Dins el nostre llenguatge coloquial "fer el pallasso" no es precisament tenir molt bona opinió de la persona al·ludida.



El pallasso ens transporta a l'infantessa, al circ, a la rialla. Tenim el pallasso blanc, el seriós, el trist que ens emociona i el pallasso entremaliat que ens treu riallades amb les seves ocurrències. 
Però llavors deim pallasso com un insult. Quina incongruència.

Tots som un poc pallasso, malgrat no ho sapiguem. Aquesta és una de les primeres paraules que hem sentit al curs d'iniciació al Clown impartit entre els dies 27 i 30 de gener al Centre Jove de Capdepera.

Com ens va dir N'Ivan Martín: "Tots duim un clown dins nostre, hem d'aprendre a treure aquest clown, venim a experimentar, a conèixer (a través de sa nostra energia) quin és el tipus de clown que som". 
I vàrem tenir de tot tipus, uns més tranquils, altres més enèrgics i alguns més xerraires.

Al curs aprenguèrem algunes normes bàsiques per a ser un clown, per exemple que el clown mai diu que no a allò que li demanen que ha de fer, pot dubtar, però sí o sí ho farà, i potser no té ni punyetera idea de com fer-ho. I aquí comença la diversió. Farà allò o alguna altra cosa totalment oposada?  Com se'n sortirà? Quins recurs emprarà?.



També la seva condició de clown li dona ales per trencar normes i el resultat ja es veurà. 
Sobretot s'ha de fugir d'estar dins sa merda. No ens hem posat escatològics, es que es diu així. Estar a la merda vol dir que el públic no està ni interessat ni riu, ni res de res, el clown ha de cercar dins sa seva energia com trencar aquella dinàmica. I a això també s'aprèn.

Ballar esborrajadament per escalfar i treure la vergonya, jugar amb els companys, imaginar, el que sigui però imaginar. Aprendre a caure a terra (tanta sort que havia matalassos!), fer mímica, algunes acrobàcies, caminar i sortir amb ganes a l'espai escènic. Conèixer bé els companys d'escenari i aprendre a interpretar les seves intencions, baralles (amb bufetades incloses), reconèixer on es el focus d'atenció i no interferir o bé reclamar ser el focus d'atenció, son altres de les moltes coses que hem arribat a fer aquests dies.



Moltes coses fetes i moltes que s'han quedat sense fer perquè el temps ha corregut molt aviat. Els que hi érem ja ens apuntariem a una segona part del curs.

 

Per acabar varem fer una classe oberta, i aquí si que ens vàrem veure tots dins sa merda, no sols perquè ens sortís un poc malament, que també, sinó perquè els nervis ens va deixar un poc enbambats.

Tot i haver sentit la por escènica i la sensació que produeix estar dins sa merda el balanç del curs és altament positiu. Excel·lent en cuant a aprenentatge,  explicacions, claredat però sobretot i per damunt tot excel·lent en cuant a bones vibracions. Carretades de rialles són un bon testimoni.

Com hem dit, aquest curs va ser organitzat per el Centre Jove de la mà de na Tani Bestard i impartit per Ivan Martín. 



Molt recomanable a qualsevol edat, així que si ho tornassin a fer no ho dubteu ni mica. Ho passareu d'allò més bé. 

Una aprenent de clown.