El proper divendres dia 5 de setembre i el diumenge següent, dia 7, es representarà a Artà l’obra Dels llargs camins sobre la figura del batle que fou de l’Ajuntament d’Artà del Front Popular, Gabriel Garau Casellas, Boira.
Com que podria ser del vostre interès, us en donaré detalls.
L’autor de l’obra és Jaume Miró (Cala Millor, 1977), un jove autor serverí que té ja una sòlida carrera com a dramaturg amb diversos guardons. És, entre d’altres obres, autor de Diari d’una miliciana que és un antecedent d’un tipus de teatre que concorda amb Dels llargs camins pel fet de basar-se en la temàtica de la guerra civil i en una àmplia documentació que, en aquest cas, prové de la que he reunit per a un llibre que és en espera de publicació. N’he llegit el text i n’he vist un assaig i, en l’esperança que us interessi d’assistir a la representació i la pugueu jutjar per vosaltres mateixos, només us vull dir que m’ha impactat veure de quina manera han bastit –ell com a autor, i el director i actors– una via per fer viva la vida de qui fou la figura central de la il·lusionant política del consistori republicà que va tenir un dramàtic final a causa del cop militar del juliol de 1936.
L’obra, patrocinada per l’Ajuntament d’Artà en ocasió del cinquantè aniversari de la mort de Gabriel Garau, la presenta la companyia Noctàmbuls. La dirigeix Joan Manel Albinyana, amb els actors Sebastià Adrover, Gabriel Bisquerra, Miquel Àngel Torrens i Joan Manuel Vadell. Marcel Cranc interpreta la música en directe i Pau Vich s’ocupa de la part tècnica. Els actors interpreten cada un diversos rols en un dinamisme que l’espectador capta fàcilment.
A partir de la fotografia dels onze processats pels fets d’octubre de 1934 i que foren tots represaliats a partir del juliol del 36, l’autor ha seleccionat diversos moments que mostren la vitalitat d’aquell grup de socialistes que el març de 1936 feren part del consistori del Front Popular que posà en marxa una política nova i de canvi liderada pel batle Boira. Proclamat l’estat de guerra, tots foren perseguits i alguns assassinats. Garau va aconseguir passar a Menorca i d’allà, el febrer de 1939, a Marsella i al camp de concentració d’Argelès de la Marenda. Finalment passà a Villers-Bocage, al nord de França, a la rodalia d’Amiens. Mai no va tornar a Mallorca. En dos números de Bellpuig del mes de març passat, del 07 i del 28, vaig publicar dos articles que resumeixen la vida de Gabriel Garau i els fets històrics en què va participar.
Insistesc en la intenció estrictament informativa d’aquest text. No voldria que us sentíssiu obligats a res per haver-lo rebut. En qualsevol cas, sí que us vull recomanar que en cas que us interessi la qüestió i en teniu l’oportunitat, aneu a la representació, a Artà –5 i 7 de setembre–, o a Manacor o Calvià on també està previst de ser representada posteriorment. Si sou actius en les xarxes socials i ho creis oportú podríeu incloure en els vostres perfils la notícia de l’estrena: us ho agraaesc anticipadament.
En els fitxers adjunts trobareu la fotografia del onze processats el 1934 que figura al cartell –en un fitxer adjunt, també– i que trobareu al programa de mà que es distribuirà. D’esquerra a dreta, són: drets, Jaume Mascaró Carrió, Valent; Pere Ginard Gil, Fornera; Jaume Mestre Carrió, Vell; Sebastià Ginard Pascual, Corona; Llorenç Muntaner Riera, Pintat; Jaume Payeras Pastor, Metxo. Asseguts, Joan Alzamora Cañellas, Llovetí; Llorenç Garau Sureda, d’Es Verger; Vicenç Miquel Piris, Pirris; Gabriel Garau Casellas, Boira; Mateu Sancho Gayà, Papa.
A la web http://teatrearta.cat/ trobareu l’Agenda única amb informació sobre la representació.
Jaume Morey Sureda
