NORANTA-TRES VEUS POÈTIQUES DE MALLORCA EN DEFENSA DE LA LLENGUA

Poemari col·lectiu Versos per la llengua, amb pròleg de l’actor Antoni Gomila i il·lustracions de Biel Noguera

Amb poesies de Pere Orpí, Joan Cabalgante i Jaume Fuster

Amb un poemari col·lectiu en defensa de la llengua, així entra al món literari mallorquí l’editorial menorquina Arrela. Una proposta que ha sumat la participació desinteressada de noranta-tres autors i autores de Mallorca, des de noms consolidats a joves amb molta projecció dins el panorama literari dels Països Catalans. El resultat és un llibre intergeneracional i divers en estils i propostes poètiques, pensat i concebut en un sentit prou clar: la defensa de la nostra cultura i llengua, perquè escriure en català no és res més que l’opció natural d’aquells que tenen aquesta llengua com a pròpia. Com diu Antoni Gomila al pròleg, els imperis saben que per convèncer és molt més poderosa la paraula que la força de les armes, per això més enllà de la dominació militar intentaran difondre els valors culturals. El que reforça una cultura, la fa forta i la fa present al món és el cultiu de la seva llengua i les seves expressions artístiques, i donar-la a conèixer és bàsic per ser coneguts com a poble i en virtut d'aquest coneixement ésser estimats.

Els editors reblen al clau a la seva nota, encapçalada per aquesta cita d’Ovidi Montllor: Hi ha gent a qui no agrada que es parli, s’escrigui o es pensi en català; és la mateixa gent a qui no agrada que es parli, s’escrigui o es pensi. Diuen els responsables d’Arrela que la publicació d’aquesta antologia és el pitjor dels símptomes i no suposa ni inclou, precisament, la bona notícia i l’alegria que la realització de qualsevol proposta literària hauria de comportar. Tanmateix, per més que no estiguem vivint en la dècada dels vuitanta, per més que l’anacronisme dels fets sigui tan evident, les decisions que s’estan prenent en matèria cultural i lingüística validen aquest poemari com una de les respostes possibles. Per això, probablement i lamentable, cap reflexió com la d’Ovidi Montllor pot descriure de manera tan encertada la premissa amb què aquesta editorial va intuir i concebre la necessitat de dur a port el llibre que ara presentem, i el desig de fer-ho des d’un gènere literari, la poesia, que, per més que minoritari, ha estat al llarg de la història fortament lligat a l’anhel popular i als referents de l’ideari col·lectiu dels pobles.

L’artista mallorquí Biel Noguera també s’ha sumat al projecte i signa totes les il·lustracions del llibre, inclosa la de portada. 

2€ DE CADA EXEMPLAR VENUT ES DESTINEN A L’OCB.

Versos per la llengua. Noranta-tres veus poètiques de Mallorca es pot trobar a les llibreries al preu d’11€. És un preu volgudament popular que preveu dedicar 2€ de donatiu: per la venda de cada exemplar, dos euros aniran destinats a l’Obra Cultural Balear.
 

EL PROJECTE VERSOS PER LA LLENGUA SUMA 179 AUTORS DE BALEARS

El poemari tanca la trilogia de Versos per la llengua, després que l’estiu passat es publiqués Versos per la llengua. Cinquanta-una veus poètiques de Menorca, amb pròleg de Miquel Àngel Maria, i el novembre sortís a la llum Versos per la llengua. Trenta-cinc veus poètiques d’Eivissa i Formentera, amb pròleg d’Isidor Marí. El poemari amb autors mallorquins, doncs, és la culminació d’un projecte que ha sumat la complicitat de 179 autors i la col·laboració desinteressada de moltes persones que ha cregut que era necessari i oportú publicar un llibre que fes front al moment especialment difícil que travessa la llengua pròpia de les illes. Tots tres volums estan inclosos dins la col·lecció de poemaris col·lectius Anvers Poesia de l’editorial Arrela.

Per seguir totes les novetats al voltant del llibre també es pot visitar la pàgina de l’editorial a Facebook i el seu perfil a twitter (@EditorialArrela). 

LLISTAT D’AUTORS/ES PARTICIPANTS (PER ORDRE ALFABÈTIC)

Xavier Abraham . Joan Alegret . Gabriel Barceló . Antoni Bauçà . Sebastià Bennasar . Marta Bertran . Miquel Bezares . Rafel Bordoy . Maite Brazales . Joan Buades . Joan Cabalgante . Antoni Caldentey . Vicenç Calonge . Antonina Canyelles . Hilari de Cara . Àngels Cardona . Joan Antoni Cerrato . Nicolau Dols . M. Mercè Domínguez . Antònia Maria Fiol . Aina Ferrer . Gabriel Florit . Jaume Fuster . Jaume Galmés . Víctor Gayà . M. Magdalena Gelabert . Antoni Gost Joan Guasp . Albert Herranz . Àngel Igelmo . Gabriel Juan . Glòria Julià . Miquel López . Maria Rosa Llabrés . Miquel Àngel Lladó . Miquel Àngel Llauger . Joan Llaneras . Lluís Maicas . Joan Manresa . Tomeu Martí . Laia Martínez . Ricard Martínez . Pere Joan Martorell . Maria Antònia Massanet . Lluís Massanet . Jaume Mateu . Jaume Mesquida . Miquel Mestre . Jaume Munar Bernat Nadal . Josep Noguerol . Miquel Oliver . Jaume Oliver . Bernat Oliver . Pere Orpí . Maria Antònia Perelló . Sebastià Perelló . Joan Perelló . Pere Perelló . Lucia Pietrelli . Josep Pizà . Rosa Planas . Joan Pomar . Jaume C. Pons . Arnau Pons . Damià Pons . Carles Rebassa . Antoni Riera Antoni Rodriguez . Llorenç Romera . Guillem Rosselló . Jaume Rosselló . Pere Rosselló . Cristina Salom . Gabriel de la S.T. Sampol . Emili Sánchez-Rubio . Sebastià Sansó . Jaume Santandreu Carles el saure . Antoni Sbert . Maria Victòria Secall . Jaume Serra . Lluís Servera . Pere Suau Àngel Terrón . Pau Vadell . Antònia Vicens . Blanca Llum Vidal . Antoni Vidal . Sebastià Vidal Àlex Volney . Antoni Xumet . Mateu Xurí

Aquestes són les aportacions dels poetes gabellins: 

     NOVA  "NOVA  PLANTA"

Qui ens ha travat la llengua?
Qui ens ha ofegat els mots, cares relíquies
de la parla ancestral?
                   Quins epitafis
segellen documents d'identitat
i passaports novells a les paraules?

Les ones ja no són mediterrànies:
porten negrors del Sud,
rossors de Tramuntana
i grisors del Ponent colonitzant.

Ens han llaurat l'entranya
per fer-nos abdicar de les arrels
d'aqueixa rota nostra, sempre pobra
de fruits,
                 de llibertats,
                                   de gosadia
per defensar dels cans les sobrassades...

No ens han estalviat la servitud
de manllevar paraules a l'Imperi.

Els mots quotidians (per culpa nostra!)
han copiat ressons de barbarisme
als invasors de torn.

                La "NOVA PLANTA"
encara treu rebrots
                        ... i creix
                                  ... i fruita!

 

 Pere Orpí Ferrer

* * *

     DISQUISICIÓ ZOMBILIGÜE

T’has desfet la carn de tant de cavil·lar
en la urgència d’una llengua que s’acaba,
en les dones retingudes a Can Sales,
en la capoladora sound system
dels mots de la infantesa,
en les cançons de tendresa de la mare,
en la flama verda a les escoles,
en l’idioma que has parlat a Binifela,
en les prospeccions de l’ànima,
en l’afàsia de Broca,
en la diglòssia d’Escòcia
en tots els dubtes de les veus dedins la fosca.
I has arribat a sentir
l’alenada de la llengua dins la llengua,
quelcom més que un batec dins l’esperança.


      Joan Cabalgante 

 SENSE TÍTOL

Qui sap si has arribat per alguna drecera,
potser renunciant a versos menyspreables
que he deixat pel camí. Per quins intransitables
poemes has vingut? Quina estrofa baldera,

–engruna de cançó– tirada a la vorera
ha fet que els viarons et fossin destriables?
Per fortuna, ets aquí, més enllà d’insondables
propòsits que no et sé. Ha estat llarga l’espera,

tot tement que aquests mots es poguessin marcir
sense uns ulls desvagats que els volguessin llegir.
Des d’aquí partirem de bell nou, jo al davant,

recitant la cançó; tu al darrere, trescant
les paraules de vent que el meu cor et dirà
per si, amb mi, també tu les volguessis cantar.

       Jaume Fuster Alzina