Felipe Cardiel s'afegí al concert i augmentà l'entusiasme del públic
Gran vetlada al Centre Cap Vermell. Aquells que podien pensar que en Tomeu ja "no és el que era" van molt errats. Continua fidel al seu estil, vella estrella del rock & roll (com diu la seva cançó), va presentar les cançons dels seus dos darrers "disc-os" (com diu ell) - i van 27- amb les seves genuïnes introduccions.
Moltes referències a Cala Rajada, el Manila, el Búfalo, el Grupo 69, en Biel Talaia,... Llavors tornà a les cançons més conegudes: Havanera, Illes dins un riu, D'una gatera..., per acabar amb la fórmula de cançons a la carta, en què el públic li demanava la cançó que volia.Més de mig aforament, gairebé tres-quarts d'entrada. Un ambient molt agradable, tot i que més d'un enyorava la cerveseta o el gin-tònic a la mà. Un públic divers, entregat i no massa jove gaudí de cada una de les cançons del cantant de Vilafranca i de les seves paraules. Les cançons de sempre, aquelles que han deixat de ser d'en Tomeu perquè els mallorquins ens les hem fet nostres.
En Tomeu i una guitarra ompl l'escenari. S'hi troba a gust i s'hi recrea. Ho ha de fer així per no aturar en més de dues hores i mitja.
L'acompanyà en Simó Rabassa, també vell conegut de Cala Rajada. En Tomeu no té aturall. Enguany compleix els 65, i per molts d'anys!
Per cert, ens confesà que prepara una cançó de Cala Rajada. Quedam a l'aguait!
